Residents o nacionals

(publicat originalment a La Mañana, el juny de 2009)

Tot i que podria fer-ho, no cal negar les fronteres ni posar en dubte que el Dret actuï efectivament com a eina de limitació de Poder per tal de defensar que els estrangers residents a Espanya han de poder votar. Cal trencar amb el criteri de nacionalitat com a requisit per l’adquisició dels drets polítics i començar a pensar només en termes de residència. Per què cal ser espanyol per poder decidir qui i com es legislarà a Espanya, quan tots –nadius i residents- en resultarem afectats?

Segons la Constitució espanyola, en consonància amb les normatives de la resta de països d’Europa occidental, només els espanyols tenen dret a votar, excepció feta de les eleccions municipals on n’hi ha prou amb ser estranger resident …sempre que el país d’origen permeti el vot als espanyols. Més enllà de l’arbitrarietat i la confortable irresponsabilitat que suposa deixar la pilota dels drets del nostre país a la teulada d’altres, la condició de reciprocitat és precisament això, una condició, que al capdavall desvirtua un dret que pels que el gaudeixen és incondicional.Galician immigrants, Québec, ca. 1911 / Immigrants galiciens, Québec, vers 1911

Però què passa amb les altres eleccions? És cert que per nacionalitzar-se i poder votar no cal ja ser fill de gallecs o haver nascut a Càceres; un estranger podria aconseguir la nacionalitat per residència acreditant que els darrers deu anys –cinc, si és llatinoamericà- ha viscut a Espanya. Malgrat tot, a aquest resident, que paga impostos i té uns deures amb la seva comunitat pel sol fet de viure-hi, no li hauria de caldre el tràmit de nacionalitzar-se per poder decidir qui el governarà. Amb el criteri de residència n’hi hauria d’haver prou i a poder ser sense massa anys acreditats: quan abans se senti integrat, millor. Algú podria preguntar quina diferència pràctica hi ha entre una cosa i l’altra, repetir-nos que en realitat ser espanyol no costa tant, que és només cosa d’anys. Però no és una qüestió de grau sinó de concepte.

En un context global d’identitats volubles és cada cop més absurd que aquells que tenen uns deures amb la societat no puguin gaudir dels drets polítics dels seus conciutadans si no passen l’obstacle de la nacionalitat. Al cap i a la fi, potser estan més interessats que els nascuts aquí en participar electoralment. Potser fins i tot fan baixar les tan temudes xifres d’abstenció i els dilluns postelectorals ningú s’hauria de lamentar. Com diu el professor Rafael de Asís, la nacionalitat no és una raó moral que justifiqui la diferenciació, ni negativa ni positiva.

(foto: Library and Archives/Bibliothèque et Archives Canada)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: