La Llei Òmnibus o el Dia de l’Orgull Liberal

Artur Mas, amb amics del Facebook al bar Zuric de Barcelona (foto Clàudia Trujillo).(publicat originalment al blog de l’Assemblea de Sant Andreu del Palomar)
(foto: Convergència i Unió)

Ningú no pot dir que un milió dos-cents mil vots no són bona font de legitimitat a l’hora d’emprendre reformes polítiques a Catalunya. Malgrat no haver arribat als 68 escons, Artur Mas se’n va al llit cada nit pensant en la seva millor vetllada al Majestic i recorda la victòria quan pensa en la contrareforma en marxa. Malgrat no tenir majoria absoluta, veure cada matí les cares de les diputades i diputats del PP de ben segur que el reconforta i el fa pensar en un país que s’adiu amb l’aparició exultant de la Mà Invisible del mercat, que sense dubte reactivarà l’economia pel seu màgic efecte desregulador.

L’Avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica –o Llei Òmnibus, com s’acostuma a presentar en públic- és, set mesos després de la victòria electoral, el cop a la taula d’aquells que portaven anys clamant pel Dia de l’Orgull Liberal i per l’adveniment del thatcherisme a la Terra Catalana. Un paquet ràpid, elegant, i de fàcil muntatge, on, com el mateix títol de l’avantprojecte reconeix, es mesclen la reestructuració administrativa amb la promoció econòmica, entenent per aquesta fonamentalment l’eliminació de restriccions a l’activitat empresarial. Si aquesta norma l’hagués presentat un Govern que s’autodenominés d’esquerres hom podria creure que no hi havia més remei; amb l’historial discursiu recent de la direcció de CDC, cal interpretar-la com una sortida de l’armari ideològica. Una demostració de múscul liberal que a més es fa de cop i volta, amb molta pressa, molt d’acord amb l’esperit dels temps.

Els tres títols de l’avantprojecte busquen tres coses ben diferents però tenen en comú que modifiquen tot d’una desenes de normes aprovades en legislatures anteriors. D’aquí el malnom d’òmnibus, doncs com en un automòbil per centenars de viatgers, en aquesta llei hi cap un gran nombre de reformes normatives. Així, amb el Títol Primer l’avantprojecte vol simplificar els procediments, accelerar-los, amb l’argument d’acabar amb aquesta excessiva burocratització que tant ens emprenya a tots. Que això suposi menys control i menys garanties o una reducció de la participació dels agents socials en algun òrgans públics no sembla que siguin conseqüències a tenir en compte…  Amb el Títol Segon es vol reestructurar l’Administració, eliminar alguns organismes per tal d’estalviar despesa pública, malgrat això pugui comportar una menor atenció a certes problemàtiques socials, i canviar la denominació i l’objecte d’algunes institucions. Seria el cas de l’Institut Català de les Indústries Culturals que passaria a dir-se Institut Català de la Creació i Empreses Culturals i, segons denuncia el sector, consideraria l’artista com a empresa cultural. S’inclouen també en aquest títol algunes polèmiques reformes en l’àmbit de la sanitat que permetrien llogar instal·lacions de titularitat pública a empreses de sanitat privada. Finalment el Títol Tercer, com anuncia el preàmbul de l’avantprojecte, modifica un nombre molt elevat de normes donada la necessitat de fomentar l’economia. Algunes de les seccions més criticades per l’esquerra parlamentària i extraparlamentària ha estat la que desmantella el llegat de les conselleries d’habitatge del tripartit i procedeix a la liberalització i desregulació en matèria urbanística i d’habitatge, que afavoreix clarament els promotors.

L’excés polític de voler aprovar aquesta Llei amb una celeritat que passa olímpicament de protocols parlamentaris i de debats públics ha estat corregit aquesta darrera setmana –això ens agrada creure- per la pressió d’una ciutadania recentment avesada a entendre la realitat a velocitat de piulada, que sap reaccionar per demanar calma. Sembla que l’excés polític de mesclar naps i cols en una mateixa norma, que apaivaga matisos en la crítica o l’acceptació, ha estat parcialment retocat pel PSC que, potser per por a que el titllin de soviètic, ha aclocat el cap i ha acceptat discutir l’avantprojecte si cada un dels seus tres títols esdevé un projecte de llei diferent.

S’aprovin un per un o tots de cop, s’aprovin demà o el mes vinent, és indubtable la coherència política de l’avantprojecte amb el gir radicalment liberal més o menys explicitat pel Govern. No sembla casualitat, per exemple, que el poderós secretari comunicació del Govern sigui el periodista Josep Martí Blanch que el 2008 reivindicava poder dir-se i sentir-se orgullosament de dretes, en un país amb un discurs hegemònic pseudoprogre. És per això que ens atrevim a dir que la Llei Òmnibus del Govern Mas és, entre altres coses i en últim lloc, la darrera sacsejada al pal de paller del catalanisme que Pujol va aixecar amb la creació de Convergència Democràtica. No sembla que CDC vulgui aplegar ja els catalanismes diversos del país; sembla que admet la renuncia a la centralitat. Un cop caiguts del paller els feixos socialdemòcrates i socialcristians del partit es queda només el feix liberal que es sent còmode amb el discurs econòmic hegemònic a Europa, perquè és el mateix. La pregunta, quan ens parlin de la legitimitat de la majoria parlamentària aconseguida, és si tots els votants de CiU eren plenament conscients d’això. Potser en podran trobar algun entre els mobilitzats del 15-M.

Anuncios

One Response to La Llei Òmnibus o el Dia de l’Orgull Liberal

  1. Laurita says:

    Actuadally the only phoadtographs I’ve seen are picadtures of anti-aircraft guns in villages.Peradroadquet,Since you have yet to be right on ANY fact based arguadment EVER on this site, you may want to look a bit deeepr than your usual sources.I’m not arguading that anyadone has to like Israel or be happy about the conadflict in Lebanon, but the facts that Hezboladlah has delibaderadately used UN obseradvaadtion points and civiladian areas from which to conadduct comadbat operadaadtions is supadported by video and the UN’s own reports.These facts are not in disadpute. The fact that ‘you have not seen them’ is hardly an argument.Peradsonadally I am not suradprised that Hezboladlah would use both natadural and ‘unnatadural’ civilian/UN cover for their ops. What are they supadposed to do? Go out in an abanaddoned field and set up rocket launchaders so they can get blowna0up?Why not use civiladians? They are exceladlent proadtecadtion. Look at the uproar whenadever Israel takes a risky shot in civiladian areas and misses. This tacadtic is not a sure proadtecadtion, but it is defadiadnitely a good one. Look at the interadnaadtional presadsure on Israel.Ladyadbird why do you toladeradate this fool on youra0blog?I can only imagadine how annoyed you must be poor Peradroadquet. The trutha0hurts. 🙂

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: