Mirablau. Barcelona als peus

Barcelona des de Mirablau(publicat originalment a la secció Noctàmbuls del suplement Què Fem? de La Vanguardia. 1 de juliol)
(foto de Lluís Ribes)

Els dinosaures han marxat de Barcelona i el Mirablau, vint-i-tants anys després, continua allà dalt, a la muntanya del Tibidabo, al costat del Merbeyé, als seus peus la ciutat. Malgrat és lluny, dalt del Mulholland Drive català, i l’únic transport públic que hi arriba és el Tramvia Blau que dorm a la nit, no és una opció descabellada per pujar a prendre un gintònic en companyia o fer un vermut especial. Tant és el que es prengui, de fet. La vista de gairebé tota Barcelona obnubila el visitant el primer cop que hi entra i oblida què ha vingut a fer, potser fins i tot amb qui ha vingut, si no sabia per endavant que l’important al Mirablau no és la consumició.

Dia i nit
No és casual, per tant, que bona part dels visitants de dia siguin turistes ben informats a la recerca de la foto perfecta, de la postaleta amb la que fer enveja els cunyats. A la nit, quan la cuina tanca, la respectable clientela canvia i les parelles es barallen per la millor butaca, tapades per la música potser massa forta; i si els grups d’amics es decideixen a agafar el cotxe, a una petita pista de ball il·luminada amb llums epilèptiques sota la sala principal sonen èxits comercials del moment. La carta de còctels és extensa per un bar que no es ven com a cocteleria i malgrat que tampoc no s’anunciïn com a especialistes en ginebres, n’ofereixen una acurada selecció: Raffles, Martin Miller’s o la selecta G’vine servida amb maduixes.

El germà petit
I si els ulls se’ns cansen de l’angle, el cambrer ens avisa que porta a porta hi ha el Mirabé, local germà, amb una panoràmica encara més extrema emmarcada entre dos majestuosos pins, i amb una gran terrassa idònia per saraus i sopars d’empresa. Són, en conjunt, dos locals que es reivindiquen com a mirador privilegiat del nostre skyline i que, per això, es resisteixen a ser encasellats com a espai de barrila pels barcelonins de Beverly Hills.

Anuncios

3 Responses to Mirablau. Barcelona als peus

  1. plugmagoya says:

    com el méndez llegeixi aquesta peça, et reclama algo fijo….

    (el del mig) la setmana passada

    (el de la dreta) als anys 80

    quan escrivia coses com…

    Y ahora estoy aquí sentado
    en un viejo Cadillac segunda mano
    Junto al Merbeyé
    a mis pies mi ciudad

    clar que potser ell mateix va afusellar algú altre, com amb Rosalita de l’Springsteen…
    Now i know your mama she don’t like me `cause i play in a rock and roll band
    And i know your daddy he don’t dig me but he never did understand

    que s’assembla massa al ritmo del garaje… o no.

  2. Adrián Crespo says:

    Si ho veu i s’ho pren com a afusellament, és que molt malament està la cosa…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: