Klavier. Vells músics, noves glòries

(publicat originalment al suplement Què Fem? de La Vanguardia. 26 d’agost)

Diuen les cròniques que Lone Star era un grup de rock progressiu tan curós als instruments, tan meticulós en la qualitat del so, que no va ser del tot entès pel públic massiu. I que, en canvi, quan la resta de bandes dels seixanta van començar a deixar els instruments, ells van seguir tocant, amb cura i meticulosament. Semblaven més preocupats per la música que per la resta de coses que componen un grup. Amb un esperit hereu d’aquesta devoció gairebé acadèmica per l’instrument, en Joan Miró, guitarrista d’aquella banda, va obrir l’any 98 un piano-bar consagrat a la cançó, on volia reunir amigues i amics més preocupats per la música que per la resta de coses que componen un bar.

Un home assegut al piano

Prop de la plaça Letamendi, on abans hi havia un bar amb billar i ballarines amb poca roba, ara hi ha el Klavier, un local pulcre, molt de l’Eixample, amb taules baixes i sofàs acollidors repartits en tres nivells. Allà els tímids segueixen el piano escarxofats, abraçats a la parella i amb la copa a la mà, sota una reproducció dels Noctàmbuls de Hopper. A la part central, hi ha l’instrument; el Joan seu i toca i al voltant canten no els valents sinó els habituals, la clientela de sempre, gent d’entre quaranta i setanta anys que no sempre sap que els acompanya al teclat –paradoxes de la música- un dels guitarristes més reconeguts del pop català. La diferència segons l’amo entre un karaoke i el seu local és que als primers la gent acostuma a anar a desfogar-se; al Klavier, en canvi, el client esdevé cantant, protagonista, una Michelle Pfeiffer als Fabulosos Baker Boys. En Joan, seriós i eixut, s’adapta als galls, a les pauses i a les rialles i toca perquè la darrera interpretació amateur de Tómame o déjame soni millor que la de Mocedades.

Al servei de la cançó

A la barra, en Just, el cambrer, accepta que no tenen cap especialitat de la casa, que la beguda, per allò que dèiem abans de la música, és només un accessori del piano. Però hi ha un prestatge de punta a punta ple d’ampolles de whisky i ningú trobarà a faltar el seu còctel o la cervesa, si està disposat a pagar, això sí, un preu a l’alçada de l’elegància madura del lloc.  Pel futur, en Joan deixa anar una idea, encara en projecte: obrir a les tardes per fer jam sessions de blues.

Carrer d’Aragó, 221. 08007. <M> L3. Passeig de Gràcia. Bus: 7, 16, 17, 63, 67, 68, N5, N7. De dll a dss, de 22 a 3h. 93 454 81 40 // web
Copa: 9,5€ / Cervesa: 7€ / Refresc: 6,5€

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: