El Llibre més enllà de la lectura

7_10092011(publicat originalment al suplement Què Fem? de La Vanguardia. 9 de setembre)
(foto de La Setmana)

Cinema, música, sopars i taules rodones volen fer des d’enguany La Setmana del Llibre en Català en alguna cosa més que una fira

Pensem en literatura. En llibres. Inevitablement ens ve al cap una butaca, un sofà o la gespa  i una persona sola, quieta i en silenci. La lectura és un acte privat, lluny d’esdeveniments socials i de grups festius de gent. Però que hi ha formes diferents de gaudir la literatura és sabut. I que se’n pot fer un acte públic, col·lectiu, ho demostra La Setmana del Llibre en Català, que des d’avui fins diumenge 18 fa un esdeveniment de les lletres catalanes i ens convida a tots plegats a escoltar, contemplar, xerrar, jugar, passejar amb altres lectores i lectors i amb moltes autores i autors de la nostra literatura.

La Setmana va començar fa vint-i-vuit anys a l’estació de Sants com a expositor de l’encara incipient mercat del llibre en català. A mig camí entre la reivindicació cultural i la necessitat d’ampliar el mercat, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana han mantingut aquesta fita des de llavors. Aquest any, però, han volgut fer un pas de gegant endavant: deixarem enrere la Gran Llibreria que abocava tot d’una i a un sol espai el fons editorial català i ens trobem, en paraules del seu president, Albert Pèlach, més que amb una fira amb una “ciutat de la lectura”, un conjunt d’enginyoses casetes de fusta i espais oberts –els Tallers, les Rotondes i l’Àgora- on els visitants podrem estar-hi, no només passar-hi.  Vint-i-set estands, amb un o més expositors, i cinc espais de trobada –a més del bar- on fer altres coses a banda de llegir i tafanejar. És per això que l’organització de les activitats no depèn només de La Setmana: les Biblioteques de Barcelona, el Club TR3SC, la comunitat de lectura Què Llegeixes o les mateixes editorials i llibreries també col·laboren convidant autors o muntant espectacles.

Com ja es va fer l’any passat, La Setmana s’instal·la enguany al Parc de la Ciutadella, que esdevé un enclavament ciutadà estratègic aquest cap de setmana per la celebració dels actes de la Diada. A pocs metres d’aquesta Ciutat del Llibre, dins del mateix recinte del parc, el passejant podrà assistir diumenge a l’acte institucional de la Generalitat, i només un pèl més a dalt, al passeig de Lluís Companys, a la Festa de la Llibertat organitzada per Òmnium Cultural, amb el concert final a les 19h.

La Fira
En primer lloc, o potser en darrer, La Setmana del Llibre en Català és una fira on editorials i llibreries exposaran novetats i part del seu fons, amb la intenció que el visitant compri, i tant, però també que descobreixi i furgui entre la ingent diversitat de volums que s’editen en la nostra llengua. Que pugui fer-se una idea, d’un sol cop d’ull, del que significa que cada any surtin vuit mil títols al mercat, una sisena part dels que s’editen en castellà.

I per tal de consolidar aquesta idea, l’organització ha demanat als expositors que creïn petits aparadors literaris temàtics a les casetes. Així, per posar quatre exemples, la Casa del Llibre el dedicarà a Josep Pla; Cossetània, Alpina i Muntanya de Llibres, que comparteixen caseta, el dedicaran a la muntanya; Laie a Europa i la traducció, i l’editorial Angle al llibre il·lustrat i de regal.  S’ha estimulat per tant una certa especialització i una cura en la selecció que allunyi la fira de la fal·lera per la novetat d’altres esdeveniments similars.

No faltaran, és clar, les novetats. D’entre les que podem destacar Jo confesso, el nou llibre de Jaume Cabré, autor de Les veus del Pamano. Surt quatre anys després de l’èxit internacional de la seva anterior novel·la a la Fira de Frankfurt de 2007, raó per la qual es publicarà en diferents llengües europees. És potser un dels llibres més esperats del panorama editorial català i per aquesta raó, Edicions Proa ha decidit esperar fins La Setmana per fer la presentació. Potser també per la coincidència amb la Diada. Avui mateix, divendres 9, a les 19h hi haurà una taula rodona amb l’autor amb el que es donarà el tret de sortida al previsible èxit comercial de la novel·la.

Noies i nois, el llibre!
La Setmana també treballa amb cura les activitats per la gent més jove i els dedicarà els caps de setmana, tot aprofitant el premi Trajectòria a en Joaquim Carbó i la increïble fertilitat editorial en l’àmbit infantil i juvenil. L’Albert Pèlach ens dona una dada: si en altres llengües (com el castellà, sense anar més lluny) les vendes d’aquest tipus de llibre són aproximadament d’un 15% del total dels títols venuts, al mercat en català s’arriba fins al 40%. Les noies i els nois, per tant, són un públic privilegiat; també a La Setmana.

Així diumenge 18 lectores i lectors de totes les edats podran passar el matí amb en Joaquim Carbó, xerrar amb ell sobre les seves obres i compartir plegats dos espectacles de titelles sobre els  seus relats. A més, caldrà portar llibres seus que tinguem a casa, de l’àvia, del pare, de la tieta o del germà gran, per fer una gran foto de família, un record per ell i tots nosaltres.

Però també molts dels personatges que han esdevingut famosos gràcies a les sèries infantils de més èxit voltaran al llarg de La Setmana entre les casetes, les Rotondes i l’Àgora. Veurem les Tres Bessones, la Tina Superbruixa o el més petit de tots, en Caillou; també tres detectius que competeixen per l’èxit i el reconeixement en la investigació criminal: el ratolí Geronimo Stilton, el ratpenat Bat pat o l’Inspector Sito amb el seu ajudant Mai Tinc-Po. Amb tots ells ens podrem trobar demà dissabte al migdia a l’escenari Àgora, i a tres quarts d’una a la Rotonda de les Biblioteques. De tota manera, no cal patir perquè acabaran baixant al bulevard a sorprendre els despistats i a parlar amb els admiradors.

A banda, hi haurà sessions de conta-contes, com les que ens oferirà l’Equip Ginjoler, adaptades a la llengua de signes catalana i al català signat, demà i el proper dissabte. També les millores il·lustradores i il·lustradors del nostre món editorial vindran a parlar-nos i ensenyar-nos la seva feina. Carme Solé Vendrell, Mercè Canals, Mar Cerdà o Aina Cordoncillo obriran l’estoig i les carpetes als més petits dissabte 17 a les onze i a la una.

I allà on no arriba la organització de La Setmana, les Biblioteques munten a la seva pròpia Rotonda un munt d’espectacles en petit format de mitja hora basats en narracions per nois i noies com Els contes de la Nana Bunilda (dissabte 10 a les 12), El zoo d’en Pitus (diumenge 11 a les 18.30h) o fins i tot un homenatge a Xesco Boix (divendres 16 a les 18)

Més enllà del paper
I coherentment amb les ganes de traspassar el paper i fer de la literatura un espectacle, la música i el cinema entren per la porta gran a La Setmana amb dues sessions especials. Divendres 16, a partir de dos quarts de deu, músics catalans demostraran el molt que els uneix al que habitualment entenem com poesia, musicant poemes de Brossa, de Maria Mercè Marçal o de Joan Margarit. Passaran per l’escenari cantautors com Bikimel, Litus o Joan Manuel Galeas. Tot plegat durarà una hora fins que a dos quarts d’onze la cantant de fados Névoa i el guitarrista Vicenç Solsona facin seva l’Àgora i ens vencin amb el seu repertori de fados, boleros, cobla i altres gèneres. A les 23 prendran el relleu una altra cantant i un altre guitarrista, Silvia Pérez Cruz i Toti Soler, que ens acomiadaran de la Ciutat de la Lectura a mitjanit i fins l’endemà. Serà per tant una sola nit de música però prou llarga i intensa.

Dissabte següent, el 17, l’Àgora no trobarà a faltar els músics perquè estarem ja immersos en una altra cita cultural de La Setmana. Aprofitant l’espai i les ganes de paraula, a dos quarts de deu tindrem una tertúlia sobre Pa Negre on l’actor Roger Casamajor, la productora Isona Passola i l’escriptor Emili Teixidor parlaran d’un dels clàssics de la literatura catalana recent  i d’una de les millors pel·lícules del nostre cinema dels darrers anys. El repte de l’adaptació serà, com sembla natural, un dels  temes que es tractaran abastament. Tot seguit, amb la projecció de la pel·lícula podrem entendre millor tot allò del que haurem parlat i els incauts que vegin per primer cop el film podran , senzillament, gaudir-ne a la fresca, com a Montjuïc o a las Gandules del CCCB.

Si aquestes dues nits són reeixides, podrem dir que el pas de gegant que intenta fer La Setmana haurà arribat a bon port; amb la introducció de cinema i espectacle musical, es consolidarà com a esdeveniment que va molt més enllà del passeig entre estands i de la compra de novetats.

Escriptores, escriptors i amics
Com ens diu Albert Pèlach, un altre dels objectius de La Setmana és que tots plegats descobrim “què s’amaga darrera dels autors” que llegim amb delit. Per això els esforços es concentren en fer que les escriptores i els escriptors no només signin les seves obres com androides esclaus i es mesclin amb tots nosaltres, que comparteixin vivències. Per a això, el Bulevard de la Paraula serà l’espai adequat: de sis a nou cada dia, a la Rotonda de la Paraula, assistirem a lectures en veu alta de fragments d’obres d’alguns dels autors catalans més reconeguts. A voltes seran ells mateixos els que recitaran, a voltes alguns personatges potser encara més mediàtics que ells s’encarregaran de posar-hi veu. Periodistes, actrius i actors ajudaran autores i autors a materialitzar les cinc pàgines que hagin seleccionat dels seus propis llibres. Així, han confirmat la seva presència Mercè Sampietro, Ferran Rañé, Salvador Alsius, Elisenda Roca, Queco Novell, etcètera. Alguns dels escriptors que també vindran al bulevard són Vicenç Villatoro, Maite Carranza, Jordi Coca o Maria Barbal.

L’Associació d’Editors del País Valencià també s’encarregarà d’acostar els autors al públic, en aquest cas portant-nos xerrades sobre la literatura que es fa Alcanar enllà. Així, demà dissabte 10, ens conviden a una taula rodona a les sis amb Vicent Sanchis, Isabel Clara-Simó, Enric Sòria, Josep Lozano i Vicent Usó. El proper diumenge 18 també presentaran algunes de les seves novetats.

Però probablement la millor manera de passar una estona, o si més no la més original, seran els sopars literaris del proper cap de setmana. Divendres 16 i dissabte 17 tindrem la oportunitat de seure a compartir àpat amb algunes personalitats de les lletres catalanes. Vuit taules parades pel restaurant grec Dionisos, quatre cada dia, s’obriran als visitants de La Setmana que truquin o enviïn un correu per reservar. Gemma Lienas, Najat El Hachmi, Ramon Solsona, Martí Gironell, Jordi Coca, Màrius Serra, Vicenç Villatoro i el premiat Joaquim Carbó seran els nostres amfitrions, que vindran de la mà de periodistes, crítics i acadèmics. Seran taules petites, a 30€ el cobert, raó per la qual cal afanyar-se a reservar si estem interessats en assistir-hi.

De tota manera, si la butxaca no ens arriba o la darrera cadira ha estat ocupada per algú més diligent, sempre podrem assistir a les interessants xerrades de l’Àgora. Són quatre en total i dos d’elles, tot seguint l’esperit de La Setmana de romandre atenta a l’actualitat político-social,  venen marcades aquest any per un dels esdeveniments que probablement millor recordarem del 2011: la manifestació de la indignació ciutadana als carrers de Catalunya i el moviment del 15M.  Així, dimecres 14 parlarem amb Arcadi Oliveres i divendres 16 debatrem amb l’economista Germà Bel, amb l’escriptor Julià de Jodar i amb el politòleg Raimundo Viejo. Com a bona “ciutat de la lectura” que vol ser, La Setmana esdevé també espai pel debat polític i per tant ciutadà. El món literari de Jaume Cabré i la misteriosa personalitat d’en Nil Barral, que amb l’enigma al voltant de la seva identitat promet trencar les llistes d’èxits, ompliran les dues altres converses de l’Àgora.

Així doncs, un fart d’activitats festives, públiques, col·lectives, ben a prop de la Diada, tot plegat  amb l’objectiu de que en acabar La Setmana tinguem encara més ganes de gaudir d’aquest acte privat que és la lectura.

FITXES D’AUTORS

Jaume Cabré
(Barcelona, 1947) Amb Jo confesso sadolla els nombrosos seguidors, que des de 2004 amb Les veus del Pamano no li han llegit cap altra novel·la seva. Actualment és professor a la Universitat de Lleida tot i que durant molts anys s’ha dedicat a l’educació secundària com a catedràtic d’institut. També ha fet de guionista i va escriure clàssics de TV3 com La Granja o Estació d’enllaç.

Arcadi Oliveres
(Barcelona, 1945) És economista, expert en deute extern, en relacions nord-sud i en comerç internacional. Fora del món acadèmic col·labora a revistes com Canigó, Serra d’Or o el Diari de la Pau. Té una dilatada vida com a activista en moviments socials i cristians que ha culminat darrerament amb el seu paper actiu en el moviment del 15M.

Najat El Hachmi

(Nador, Marroc, 1979) L’autora d’origen amazic ha publicat enguany el seu tercer llibre, La caçadora de cossos, una novel·la sobre el sexe i l’amor protagonitzada per una dona que col·lecciona amants desconeguts. Amb L’últim patriarca va guanyar l’edició 2008 del Premi Ramon Llull de novel·la. A banda, El Hachmi és mitjancera cultural.

Màrius Serra

(Barcelona, 1963) Fa Columnes, Incògnites, Mots Encreuats, Jocs de paraules, Articles, Novel·les, fa fins i tot Traduccions… i així, cimejant sobre els aficionats, ha guanyat premis com el Ramon Llull o el Lletra d’Or i ha captivat el públic amb obres com Quiet o el seu darrer Verbàlia 2.0.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: