“Soc un escriptor utilitari, m’agrada ser útil”

(publicat originalment al suplement Què Fem? de La Vanguardia. 9 de setembre)
(foto deXavier Sanfulgencio)

Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932). El coneixem principalment per la seva obra infantil i juvenil, i La casa sota la sorra és la seva novel·la més cops reeditada, convertida en còmic per ell mateix i estrenada al TNC en la seva adaptació teatral. Carbó és malgrat això un autor polifacètic que també ha escrit per un públic adult. La Setmana d’enguany li concedirà dimecres 14 a dos quarts de set el Premi Trajectòria.

Com a defensor de la llengua, què creus que aporta la Setmana del Llibre en Català?
És una manera d’aproximar el llibre el lector, que és una de les dificultats que ha tingut sempre el llibre en català. Avui en tenim en abundància i, tot i que no hi ha gaires caps de brot, hi ha més autors que mai. El problema és que la difusió i la intermediació és escassa: costa molt que un nom destaqui.

Et manegues molt bé amb la literatura de gènere. Te’n falta algun per provar?
Soc un rotllista, un narrador, m’agrada explicar coses i fer-ho des de punts de vista diferents. Exemple d’aquesta diversitat seria Ofèlia Dracs, un pseudònim col·lectiu amb el que un grup d’escriptors vam fer llibre eròtic, gastronòmic, policíac, bíblic… Algun cop he dit que soc un escriptor utilitari, i amb això em refereixo a que m’agrada ser útil. Escric on sé que seré ben acollit. D’aquí ve la meva experiència amb la literatura juvenil, que va començar amb Cavall Fort. Seria incapaç, però, de fer gènere filosòfic. Els meus personatges no han estat mai científics destacats ni arquitectes reputats. Els meus personatges son mes aviat proletaris, gent que comprenc. D’assaig he fet alguna cosa, un estudi sobre traduccions dels premis Nobel al català, però des d’un punt de vista molt personal.

I quin gènere trobes a faltar en la literatura catalana?
Més que un gènere potser trobo a faltar una col·lecció de novel·la negra com l’antiga Cua de Palla. Hi ha hagut un parell d’intents de reflotar-la però ha fallat el públic. Pel que fa a la literatura per nens, trobo que a vegades traduïm excessivament, potser en demèrit de l’autor d’aquí. Tot i que és cert que ara el nano que vol llegir té molta cosa a l’abast.

Hi ha diferències entre escriure per adults i escriure per nens?
Quan escric per nens intento que s’entengui. Quan escric per adults hi poso més metàfores i embolico l’argument. A més em surten la ràbia i el neguit. Quan escric per nens no els complico la vida: parlo de problemes que es van resolent. Un dia vaig dir a una entrevista que a la literatura juvenil s’hi val a tractar qualsevol tema menys allò que indueixi a la desesperació. Seria innoble. Un temps més tard un autor em va dir que estava fent una novel·la on la noia es suïcidava, i després de llegir l’entrevista va canviar el final. Li vaig salvar la vida a la protagonista.

Pots recomanar-nos alguna lectura per La Setmana?
A casa el Phillip Roth ens té el cor robat. També m’agrada molt el John Irving. D’aquí no hauria de dir cap nom perquè soc amic de tots. Però diré la Mercè Canela i el Pep Albanell, que són els amics més directes. A més, la Mercè és la meva directora al Cavall Fort i potser m’interessa estar bé amb ella…

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: