Torre Rosa. Palmera i còctel

(versió d’un article publicat al suplement Què Fem? de La Vanguardia. 18 de novembre)
(foto de Javier Cuchi)

Suposem que Tony Montana, l’Al Pacino de Scarface, deixa Cuba a dia d’avui i enlloc d’establir-se a Miami arriba a Barcelona amb ganes de sarau. No trobarà lloc on es senti més còmode que a la Torre Rosa de la família Reig. Sense muntanyes de cocaïna, sense sicaris, però amb una terrassa que conserva la flaire antillana vinguda de Cuba amb els exiliats del 98. La Torre és a hores d’ara la única mansió que queda al barri dels Indians, la única empremta del passat colonial. Això ajuda a que sigui també l’exponent destacat de la festa al barri. A punt de fer 25 anys, el casalot rosa, amb llums de neó, atreu cada nit gent elegant de tota condició amb gana de còctel i palmera. Els primers clients segueixen venint i es fan grans amb les pedres, les cadires i els germans Reig. I descobreixen els nous combinats i comparteixen l’esforç de la Torre per estar sempre jove. Al final, les generacions es confonen i no es pot dir del cert si l’home de la taula del fons, amagat a les fosques en companyia, és el tal Montana vingut a menys o el seu avi vingut a més.

El còctel tranquil
Darrera la barra, el Jordi dona la cara i mou la coctelera pels quatre germans, malgrat que tots treballen o han treballat per aixecar aquesta institució local. Al fons, ja jubilada, brinda amb un combinat de cava la matriarca Cecília Clavell.  Però és en Jordi la cara més coneguda, un dels barmans més experimentats i respectats de la ciutat, un home de bona planta conscient de la importància de les formes a l’hora de servir una copa. Dubtem que aquest caràcter serè i agradable sigui només exigència del guió. Pel que fa als còctels, tindrem la garantia de prendre els clàssics com cal i de descobrir innovació adaptada al tast de la clientela. Malgrat haver guanyat concursos, no cal fer soroll; el barman tranquil veu passar èxits i modes amb humilitat, atent a les noves aromes.

A poc a poc, la ira del mafiós Montana s’esvaeix  i un diumenge qualsevol es troba a la terrassa de la Torre fent un vermut fred i passant la ressaca amb un bloody mary. Pensa en Cuba, saluda el Jordi i conclou que al cap i a la fi Florida no pot ser gaire millor.

Torre Rosa
Carrer de Francesc Tàrrega, 22. 08027
<M> L5. Congrés. Bus: 19, 20, 45, 47, 50, 51
De dll a dg, de 19h a 3h. Dg. de 12 a 16.
Copa: 9€

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: