Abracadabra

(versió d’un article publicat al suplement Què Fem? de La Vanguardia. 24 de febrer)

La màgia torna als escenaris de Barcelona gràcies a espais com El Rei de la Màgia o La Seca – Espai Brossa. Prestidigitadors, mentalistes i experts de la física recreativa omplen la ciutat d’impossibles

L’1 de febrer de 1933 l’Apolo obre les seves portes al misteriós xinès Fu-Manchú. És el primer cop que aquest mag de fama mundial, també anomenat Doctor Dimoni, trepitja Barcelona i l’expectació a la ciutat per les seves arts és gran. Davant l’espant d’un públic ple d’ànimes impressionables, el prestidigitador executa La triple fuga o Del no-res… un goril·la, meravelles que provoquen l’ovació de la sala. Probablement ja hi era entre el públic un jove mag badaloní que atrapat pel sortilegi de Fu-Manchú decidirà convertir-se en xinès. Joan Forns esdevé Ling-Fú i més tard, després de la guerra, encantarà, ja com a Li-Chang, milers d’espectadors d’arreu d’Europa. Potser aquell dimecres també va anar a l’Apolo Josep Maria Ferrándiz que ràpidament va enllestir el seu número com a Chang-Fu i acompanyat de la seva dona Teresa inicià una fructuosa carrera màgica que es va completar el dia que van obrir plegats a la Plaça del Teatre la reputada botiga Magicus.

Va haver un cert boom de l’exotisme xinès. Però la fascinació oriental tan ben aprofitada a escena per molts mags catalans de l’època, amb túniques de colors i fums de misteris llunyans, ha estat només una de les màscares amb les que la nostra màgia ha esclatat al llarg dels darrers dos segles. Des que Jean Eugène Robert-Houdin -de qui heretà el nom el sensacional Houdini- dignifiqués l’il·lusionisme i el fes pujar dalt de l’escenari a mitjans del XIX, Barcelona l’ha aplaudit amb fervor, com ho ha fet amb gairebé totes les arts escèniques. Per això la sort dels mags, artistes d’escena encara que facin màgia de prop, ha anat de la mà de la de les sales de festes i els teatres. Avui, Barcelona és una ciutat amb centenars d’il·lusionistes amagats darrera de telons i portes falses, disposats a fer valer davant el públic els seus secrets, hereus d’una tradició secular a Catalunya. Avui, vuitanta anys després de que Fu-Manchú es mengés el Paral·lel, trobem a la nostra ciutat escoles de màgia a cada cantonada, associacions d’il·lusionisme totalment actives, botigues consolidades i amb renom i, sobre tot, un bon circuit d’espais on deixar-se meravellar per aquests misteriosos venedors de fum. Heus aquí una petita guia amb alguns d’aquests llocs.

El Rei de la Màgia
Abans d’adquirir la botiga del carrer Princesa, Josep M. Martínez i Rosa M. Llop portaven des de 1977 fent espectacles arreu amb La capsa màgica, la seva pròpia companyia, amb la que havien arribat a dirigir el mític Li-Chang dalt de l’escenari. Fa nou anys i davant la manca de sales on poder desenvolupar les seves arts, Martínez i Llop decideixen ampliar El Rei de la Màgia i obren a pocs metres de la botiga, al carrer de l’Oli, una petita sala que recorden amb nostàlgia. Però el lloc se’ls feia petit. Tot just fa un any fan un salt endavant i adquireixen al carrer Jonqueres un enorme espai dedicat íntegrament a la màgia, que combina museu i dos escenaris i que ha deixat bocabadats els mags d’arreu del món que hi han estat. Senzillament no existeixen massa espais com aquest.
El passat divendres 10, el campió mundial Marc Oberon va fer un espectacle que combinava màgia, mentalisme i grans il·lusions. Va ser una visita llampec però demostra que El Rei de la Màgia s’ha compromès a portar amb regularitat alguns dels referents mundials de l’il·lusionisme a Barcelona. Aquest mes, de dissabte a diumenge, podrem veure  a més l’espectacle de La capsa màgica a l’escenari gran i un show de màgia de prop al bar, amb en Gerard Roca.
C/ Jonqueres 15. http://www.elreydelamagia.com

L’homenatge del Mag Lari a Michael Jackson
En moltes disciplines, sortir a la televisió implica una certa banalització d’allò que es fa i en conseqüència un cert menyspreu dels experts en la matèria. No és el cas de la màgia i alguns famosos de la televisió com el Magic Andreu, el desaparegut Pepe Carroll o el prestigiós Juan Tamariz en són la prova. També és el cas del Mag Lari, que probablement sigui avui el mag més popular de Catalunya gràcies a la influència catòdica. Potser per això Balañà no ha dubtat a obrir les portes del Tivoli, un dels seus teatres emblemàtics, a Splenda. Amb elegància i mala llet, el Mag Lari ens ofereix fins el proper diumenge 26 un ambiciós espectacle amb coreografies i màgia de gran format en homenatge al seu admirat Michael Jackson. Tot plegat l’alçada de l’escenari on actua. Aquest show fa un pas més en la recuperació del teatre com a espai idoni per a l’il·lusionisme.
Teatre Tivoli. Casp, 8. Fins el 26 de febrer. Entrades a partir dels 27€.

El Llantiol i el Teatreneu
A banda del Tivoli, amb el Mag Lari, o de l’Arteria Paral·lel, on el mentalista Anthony Blake va atemorir l’any passat els espectadors amb el show No vengas  solo, altres teatres més petits també mantenen la seva confiança en la màgia. Seria el cas del Llantiol, que va ser bressol i escola per molts mags als anys vuitanta i noranta i que avui programa de tant en tant algun show. També el del Teatreneu, que a les seves set sales –a Gràcia, a l’Alexandra de Rambla Catalunya i la Sala Muntaner- té programats aquest cap de setmana fins a vuit espectacles diferents. Podem destacar La Asombrosa Historia de Mr.Snow, d’Antonio Díaz; Absurdas Mentiras de Nano Márquez, o l’espectacle de màgia de prop del dilluns a la sala de Gràcia.
Llantiol: Riereta, 7. Teatreneu: Terol, 26. Alexandra: Rambla de Catalunya, 90.
http://www.teatreneu.com/; http://www.llantiol.com

La Vanguardia. 1/II/1933

Il·lusions amb el plat davant
Fora dels teatres els mags han hagut d’explorar terrenys salvatges on demostrar el seu art i guanyar-se la vida. A banda dels batejos, les comunions i les festes majors, alguns professionals i aficionats d’alt nivell han trobat que regentar un restaurant on oferir petits espectacles entre àpat i àpat dona bona sortida a la seva passió. El Cómico Cómico de Magín Solé, per exemple, ofereix sopars amb màgia de prop i espectacle posterior per 45€. Un altre clàssic de la ciutat és el Río Dragón del Mag Gang, un restaurant xinès prop de la Plaça Maragall, on el propietari amenitza els comensals amb sentit de l’humor i energia. Amb una carta de qualitat i uns preus adequats, el carisma del Gang en l’execució dels jocs sorprèn el visitant que no sempre sap el que es trobarà quan entra per la porta. La proximitat de l’espectador als petits i aparentment improvisats espectacles màgics és un dels grans valors del Río Dragón.
Río Dragón: Oblit, 3; Cómico Cómico: Aribau, 87

Un altre dels pilars fonamentals pels mags i per la difusió de les seves habilitats són les botigues de màgia, on molts dels que avui són professionals van iniciar la seva carrera. La història sovint és la mateixa: des d’en Li-Chang fins al darrer aprenent, passant pel Màgic Andreu o el Gang, gairebé tots es van iniciar amb una primera visita a la botiga que els ha assessorat i els ha transmès els secrets centenaris de la tècnica sota el compromís de mantenir el llegat. Per això mateix la tasca del botiguer no es pot deixar a la bona de Déu:  a banda d’ensenyar, aquestes botigues tenen també un taller on adapten els jocs a les necessitats dels clients especialitzats i creen tot allò que el professional demani. Si bé la base tècnica dels jocs ha canviat poc en dos-cents anys, cada mag se’ls fa seus i això demana unes certes variacions en els ginys, que les botigues han de saber fer. L’artesania és doncs un requisit imprescindible.

Sense dubte,  l’exemple  més destacat d’aquesta tasca pedagògica, evangelitzadora i de suport ha estat el Rei de la Màgia, encara que només sigui perquè és la botiga més antiga d’Espanya i una de les més antigues d’Europa, després de Mayette de París. Oberta l’any 1881 per Joaquim Partagàs i heretada el 1932 per Carles Bucheli, ha vetllat sempre pel manteniment d’aquest esperit. Ho reconeixen obertament: no venen qualsevol cosa a qualsevol persona… perquè ningú en sortiria content. Busquen les necessitats de cada client amb un principi de coherència i de difondre, però no divulgar. Al cap i a la fi, com dèiem abans, el Josep M. Martínez i la Rosa M. Llop, propietaris de la botiga des de 1984, han estat mags tota la seva vida. En el cas del Rei de la Màgia, a més, la simple compra-venda sovint es confon amb el col·leccionisme. Moltes de les peces que avui s’exposen al museu del carrer Jonqueres formen part de l’estoc històric de la botiga.
C/Princesa, 11

Magicus
La botiga que la Teresa Gutsens i el Josep Maria Ferrándiz van obrir a les Rambles es manté avui i des de l’any 82 al carrer Diputació. Els Magicus, nom artístic del matrimoni, van compaginar tota la seva vida la seva carrera artística amb la botiga i encara ara, amb 86 anys i setanta de carrera, la Teresa atén i ensenya els jocs a tots els joves amb interès. Passa les pàgines d’un dels llibres que també venen a la botiga, una història il·lustrada dels mags espanyols, i afirma que els ha conegut a tots, a l’Ascanio, al “jove” Tamariz, al Gang Li, al que recorda arribant a l’aparador sense saber-ne res de tot plegat… La Teresa, coneguda anys enrere com a Princesa Luz de Luna, és una de les poques dones que va poder treballar com a maga dalt d’un escenari.

Avui Magicus és potser la botiga més oberta als profans i complementa bé la màgia amb perruques, barrets i articles de broma. Ofereixen també als curiosos unes capses de màgia adaptades per edat, entre els sis i els dotze anys, elaborades amb la cura artesana que caracteritza aquests establiments. Malgrat tot, ens asseguren que la major part dels clients són mags que encarreguen al seu taller mil filigranes pel darrer joc que tenen en ment.
Diputació, 274.

Selecciones Mágicas
Algú ens diu que aquest establiment del carrer Enamorats té el millor estoc d’articles de màgia de Barcelona. El que és cert és que des que va obrir l’any 73, Josep Maria Llàcer, s’ha preocupat de crear una col·lecció que arriba a les quatre-mil peces. I que entre els seus client hi ha hagut mags com Jorge Blass o el Magic Andreu i grans espectacles com el Circ Raluy o l’antiga sala de festes Scala. El fet que ofereixi grans il·lusions o que tingui una secció d’efectes especials ha ajudat a que la seva clientela professional sigui molt diversa. A la web tenen un extens catàleg d’articles entre els que sorprèn veure pianos flotants o ginys que fan levitar a preus inabastables per a qualsevol aficionat.

Tot i ser un establiment clarament encarat al món professional, tenen també una secció amb articles més habituals per la gent del carrer. Si més no, a risc de perdre la il·lusió, val la pena tafanejar la pàgina web per veure tot allò on els profans no podem arribar.
Enamorats, 124

Si després de tot plegat, comença a picar-nos la curiositat i volem traspassar la línia que separa els essers humans dels mags, el més recomanable és deixar-se caure per alguna botiga a demanar consell. A algunes com Magicus o El Rei de la Màgia, a més, imparteixen tallers i cursos. Una altra escola de màgia a Barcelona és la del Màgic Trèbol, que dona classes a vegades amb l’ajuda puntual d’altres mags.

Escola de Màgia Màgic Trèbol. C/ Vint-i-sis de Gener de 1641, 28. http://www.magictrebol.net/cat.html

Un cop n’haguem après una mica més, podrem picar a les portes d’algunes associacions de mag com la veterana Sociedad Española de Ilusionismo, amb seu a Barcelona, o la més jove Associació de Mags i Il.lusionistes de Catalunya (AMIC). Totes dues ofereixen fonamentalment la possibilitat de conèixer altres mags, professionals o aficionats; i que poc a poc, un cop es trenqui el gel, l’il·lusionista novell pugui aprendre nous arcans i en un futur arribar al nivell dels grans i ser digne hereu de Robert-Houdin i Fu-Manchú.

AMIC: C/Badalona, 9. Baixos 1ra. 08014 Barcelona http://www.amicbarcelona.com/
SEI: C/Aragó, 261 – pral. 2a http://www.ilusionismo.es/

La Seca Espai Brossa
Màgia i altres arts escèniques de la mà de Hausson
El desembre de 1997 el director de teatre Hermann Bonnín i l’il·lusionista Jesús Julve Hausson surten d’un taller de l’Institut del Teatre al que havien convidat en Joan Brossa. D’allà, tot prenent una cervesa, surt la idea de dedicar-li un petit teatre al poeta que doni cabuda a les arts parateatrals a les que era tan aficionat. La dansa, el teatre, però també el cabaret, el vodevil, el grand gignol o per suposat la màgia tindrien un espai a Barcelona. Al cap de ben poc es crea l’Espai Brossa a l’antiga seu del teatre Tantarantana, al carrer Allada Vermell, al barri de la Ribera i ben a prop de La Seca.

Quan l’ajuntament decideix obrir l’antiga fàbrica de moneda després de vint anys tancada, l’Espai Brossa aconsegueix la concessió –un altre projecte candidat era el del Rei de la Màgia- i no fa un any que han obert les seves portes al públic. Amb les instal·lacions encara per acabar d’enllestir i amb el compromís d’obrir permanentment aquest enorme espai al Born, amb un museu Brossa, els espectadors ja hi podem anar a gaudir dels espectacles programats.

A banda d’obres de teatre de gran èxit com Sé de un lugar, en Hausson s’ha preocupat de posar en marxa una programació regular de màgia, amb shows artistes d’arreu del món. Així, un dimarts al mes, il·lusionistes de renom internacional passen per l’escenari petit, construït especialment per aquesta mena d’espectacles. A més, fins el proper diumenge, el mateix Hausson puja a l’escenari amb Piso de charol una obra inspirada en el coreògraf Busby Berkeley, amb banda sonora de Duke Ellington i una posada en escena totalment banyada en l’imaginari del Hollywood dels anys trenta.

Una altra iniciativa de l’Espai Brossa vinculada a l‘il·lusionisme són les 12 hores de màgia, una marató que ja fa quatre edicions que es celebra i que ofereix espectacles curts, de 45 minuts, amb sis mags que es van alternant. Caldrà esperar però a les Festes de la Mercè.

La Seca – Espai Brossa. Carrer Flassaders, 40. www.laseca.cat

Un mes de prestidigitació a Badalona
El Festival de Màgia Memorial Li-Chang acaba aquest cap de setmana amb una gala internacional dirigida per l’Enric Magoo
El badaloní de prestigi internacional Enric Magoo explica com va coincidir fa molts anys al tren, tornant de Barcelona, amb el llegendari Joan Forns, al que el públic coneixia per Li-Chang. Aviat els dos mags es van fer amics i quan anys més tard, a finals dels noranta, l’èmul veterà de Fu-Manchú va morir, el seu jove amic va voler retre-li homenatge amb un memorial. No seria un memorial estàtic, un museu o un monument absurd, si no unes gales de màgia que d’ençà ja fa dotze anys que es celebren.

L’Ajuntament de Badalona de seguida es va implicar i des de 2003 el que va començar només a un teatre, ara pretén contagiar-se a tota la ciutat, amb tallers de màgia als centres cívics, biblioteques que poc a poc es van especialitzant en la matèria i altres activitats que s’estenen ja al llarg de tot un mes. Enguany han actuat Juan Tamariz, Norbert Ferré, el Mag Edgard, Sergi Buka i el mentalista Anthony Blake.

Els curiosos i amants de la màgia encara podran anar a la gala final del festival aquest cap de setmana. Es celebra de divendres a diumenge, al Teatre Zorrilla de Badalona. Hi actuen l’innovador Xavier Tapias; Paco Aparicio, mestre de l’art desconegut del “pick pocket”… o robatori de carteres; els mags francesos especialitzats en “teatre negre” Les Chapeaux Blancs; Aliskim i Luna, amb el seu repertori de grans il•lusions, o el coreà Hyun Joon Kim amb un meravellós espectacle de manipulació clàssica. Tot plegat conduït per l’Enric Magoo i amb demostracions de màgia de prop abans de que comenci l’espectacle a l’escenari.
24, 25 i 26 de febrer. Teatre Zorrilla de Badalona. Canonge Baranera, 17.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: