Pony Cafè. El veí melòman

(publicat al suplement Què Fem? de La Vanguardia. 17 d’agost)

Posem que hi ha dues raons per muntar un bar: una, pura i simplement, l’afany crematístic, començar el negoci perquè es necessiten els diners per anar tirant o perquè volem acumular-ne més. L’altra és seguir aquell impuls romàntic que ens fa pensar a tots una vegada a la vida que darrera d’una barra seríem millors persones. A vegades, i per fortuna pels clients, la part nocturna del cervell respon decidida a aquest segon impuls i el bar, en un exercici d’hedonisme, s’acaba muntant. El Jota i l’Eva així ho van fer. “Li costava trobar a Barcelona un bar que posés la música que li agrada”, diu l’Eva del seu germà. I per això la música és un dels trets que defineixen el Pony; per això un servidor n’havia sentit a parlar, abans que pels gin-tonics o per la gràcia amb la que tiren les canyes, per la música que posa en Jota. Amb aire tranquil, com si portessin cent cinquanta anys darrera aquella barra, ens diuen que al començament la majoria dels clients hi anava per això, per sentir Low, els Kinks o Nick Cave, gent que pensava com l’amo que fins llavors havien estat un pèl orfes. Avui la clientela s’ha diversificat i, malgrat ser un bar certament diferent als que tres-cents metres enllà trobem al Born, els grupets de guiris i de borratxos, sords a partir de mitjanit, inevitablement hi acaben recalant.

Baixar a fer la canya
També la gent del barri; perquè el Pony a més de bar melòman i cèntric és un bar de barri. Piruetes barcelonines. Així ho constaten els dos germans, que assenyalen l’home grenyut al final de la barra o els dos que acaben de sortir a fumar, i els identifiquen com a habituals, com a gent que aprofita el Pony perquè el té a tocar i perquè és el seu. Un bar així només es fa gran quan els veïns també hi baixen, sonin els 40 principals o la selecció personal d’en Jota, hi hagi màquina escurabutxaques a la porta o parets vermelles i gats xinesos que mouen la pota als prestatges. Potser és l’actitud dels amos, lenta i pacient, d’acord amb la imatge dels vells cambrers que ni opinaven, ni parlaven, ni feien massa soroll. Música a banda, és clar.

Portal Nou, 23. 08003
<M> Arc de Triomf
http://www.myspace.com/ponycafebcn
Obert: dm-dj 19h a 2.30h; dv i dss 19h a 3h

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: