Bootleg. Qui marca el ritme

(publicat al suplement Què Fem? de La Vanguardia. 31 d’agost)
(Foto de Carol P.)

Fa deu o quinze anys, però no més, al Bootleg s’haurien fet actuacions en directe de músics o dj més o menys hàbils; hagués estat un digníssim representant d’aquella nit barcelonina que va atraure tanta gent d’arreu des dels anys setanta. Les coses han anat canviat i el Gòtic ara busca oci ordenat i silenci nocturn, diners al matí i els carrers buits quan acaba el telenotícies vespre. En Fabrice, l’amo del Bootleg amb el seu germà Nico, va arribar a Barcelona fa dotze anys i constata ell mateix la deriva de la ciutat amb una certa nostàlgia. Troba a faltar la música en directe i el flirteig constant entre bar i carrer.

Avui el seu bar, que no va viure altres temps, no juga aquesta lliga i ha optat per ser el millor de l’altra: el dels bars de cervesa i copes tranquils, de conversa més que no pas d’espectacle. Un bar –diguem-li així- més europeu, on serveixen la beguda amb calma i on també s’hi pot menjar. On la gossa de l’amo, la Tara, passeja amb el seu mocador sense molestar ningú, al ritme precís del bar, al ritme que es tiren les canyes. Podria ser la vertadera patrona del local, la que vigila que tot rutlli i que els dos eficientíssims i simpàtics germans regentin allò com s’ha de regentar. Puja les escales a supervisar l’altell acollidor on qualsevol amb dos dits de front aniria a parlar en veu baixa amb la seva parella o a tancar un negoci brut, per tornar a baixar després i encongir-se a dormir sota una taula buida. A la barra han acabat de tirar tres canyes perfectes, en gots molt nets, fredes i amb una densa capa d’espuma. Tirades en dos temps. Al ritme de la Tara.

En Fabrice es mostra humil quan diu que no ofereix més que el que els clients li demanen, i per això tenen una bona col·lecció d’ampolles de ginebra i copes baló i un tros de la barra dedicat als còctels. Però també és cert que podrien fer-ho una mica pitjor, una mica més mediocre, podrien no tenir estil. Potser perquè és relativament nou i els amos són joves, hi ha una voluntat de fer-ho bé, que es fa palpable amb l’hummus, amb el guacamole, amb el servei a taula, amb la selecció de la música i amb els cafès. Potser el Fabrice voldria una altra cosa pel seu local, un esperit més rumbero i més barceloní, però si fins i tot Barcelona deixa de ser-ho, ell no pot posar-hi remei.

Bootleg
C/ dels Lledó, 5
08002 Barcelona
<M> Jaume I. Bus: 17, 19, 40, 45, 120, N8
933 195 053
Dll-dv: 9.30h-2.30h; Dss: 18h-3h; Dg tancat

Anuncios

2 Responses to Bootleg. Qui marca el ritme

  1. Jaime V. says:

    Bootleg, ja és mític. Desconeixia aquest blog pero m’agrada.. És que Barcelona, és molta Barcelona. Felicitats i segueix així. Què et sembla el meu blog? http://www.cambiadecanal.wordpress.com Una abraçada

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: