Artèries de barri

(versió d’una article publicat al suplement Què Fem? de La Vanguardia. 16 de novembre)

Això de les artèries o les venes és una metàfora que frega el tòpic però que ens ve al pèl pel tema d’aquest reportatge, per parlar de carrers que condueixen l’oci i la vida dels barris millor que la resta, com la sang d’un individu qualsevol. Un no entén ben bé perquè però el sarau a les ciutats sempre s’acaba aglutinant en zones més o menys compactes, en contra de la norma que el sentit comú atribueix al lliure mercat i que fa pensar que si s’ha de muntar un negoci millor fer-ho lluny de la competència. En el cas dels bars està vist que és al contrari, que la festa crida la festa i que posats a adquirir un traspàs millor fer-ho al carrer Ferran que a la Creu de Pedralbes. Al diccionari català-cursi cursi-català això surt com a “sinèrgies”.

Parlem de carrers que ves a saber per què esdevenen centre cívic i comercial d’un barri i que serveixen de referent a la gent de fora quan pensa en sortir per la zona. Dreceres mentals i, fins a cert punt, símbol de l’oci d’un lloc. La seva gràcia és que un cop hi ets no cal buscar-ne d’altres per passar una tard o una nit de dissabte, perquè aglutinen tot el que el cos demana i perquè al borratxo només li cal caminar dues portes enllà per trobar la següent barra, quan a partir de certa hora la cosa es posa difícil. Evoquen a Barcelona la festa de viles més petites, on la nit comença i acaba a un sol carrer, on ningú té dubtes d’on s’acabarà trobant amb els amics, sense whatsapp ni cita prèvia.

Desconeixem les raons per les que això passa. En alguns casos vindrà de lluny i els annals del barri parlaran ja de la vida a la via segles enrere, gràcies a una particular distribució urbana; en altres casos, l’Ajuntament afavorirà o obstaculitzarà el que passi amb plans i llicències; en altres, no es podrà si no atribuir a una certa generació espontània vinculada al lliure mercat. Tant és. Són allà i la gent s’hi aplega. Fa uns anys eren morts i d’aquí a un temps potser només hi queden teranyines, però de moment hi passa la sang. Fixem-nos en els més cèntrics.

Blai al Poble-sec
Ser peatonal a un barri obrer entre Montjuic i el Paral·lel dona molts punts per consolidar-se com a referent, no només del veïnat del Poble-sec, sinó de qualsevol barcelonina o barceloní de cap de setmana. Malgrat molts dels bars i comerços que avui omplen les seves voreres són ben recents, aquest doble carrer que ara es diu Blai, ara es diu Blesa sembla que porta dècades sent la rambla de la contrada. Amb un posat oblic, comença a la muntanya i cau torçat al Paral·lel, la gran avinguda, que el mira amb un pèl d’enveja, quan tots sabem que sense ella Blai no seria res.

Entre balls agafats llatins, converses en àrab i  Manolo Da Costa imitant a Machín va passant el cap de setmana i el vermut de migdia i la tapa nocturna són un continu a les terrasses de Blai, que ocupen tot el seu ample i campen a plaer perquè no hi passen els cotxes.

Gran Bodega Saltó
Els Accidents polipoètics en glossen les gestes, allunyats com estan de la poesia intimista i propers com són al recital de bar. La Bodega Saltó fa molt per ells, a mig camí del poema i el txa-txa-txa, amb els braços oberts a la moguda cultural que entra necessàriament filtrada per les enormes bótes de vi a la porta. La Saltó la reobren el 2002 la Lídia i El Tigre, amb ganes de festa, i converteixen una bodega de tota la vida en una bodega de tota la vida i alguna cosa més. Encarreguen a l’artista Steven Forster que decori el local i tot respectant el vell el deixa nou a força de color, titelles i tigres de mentida. Avui, com que segueixen servint vermut d’aixeta i aperitius freds i muntadets de pernil d’aglà que estan més bons que sis quilos de llamàntol,  hi van els avis del barri, i alguns que han mort en aquests deus anys se’ls recorda amb fotos a les parets. Per allò de l’esperit lúdico-cultural, uns versos escrits a la barra conviuen amb música de Boney M, o amb la música dels setanta que li surt dels nassos punxar els divendres al Tigre. Allò que atrau també als nous habitants del barri i a gent com el Pepe, lector de El Víbora de tota la vida.
La Saltó és el nou local més vell de Blai, tot i que no està a Blai sino a Blesa, que fa de pròleg de l’altre carrer, i deixa clar amb autoritat com conviuen el nou bar de Barcelona amb la vida de barri i la festa major.
Blesa 36. De dill. a dj. de 19 a 2, dv. i dss de 19 a 3, i dg de 12 a 24. http://bodegasalto.net.

La Tieta
L’Eli i l’Irene, germanes, tenien una tieta. Una tieta ben diferent a la de Serrat. Una tieta que tenia un restaurant a la platja de la Barceloneta, de l’època que el Bernardo encara voltava amb la guitarra per animar els comensals. El canvi olímpic va arribar i el xiringuito va caure. I en aquests temps que corren l’Eli i l’Irene van decidir homenatjar la tieta. I lluny però no tant de la Barceloneta, que ara s’ha posat impossible, van obrir un bar. D’això farà cosa de tres anys i al número 1 del carrer Blai La tieta ha esdevingut un celler-celler, de vermuts a peu dret i alguna taula fora. No tenen cuina ni massa falta que els fa: per picar serveixen conserves, escalivada, capipota o un brou d’hivern que sembla ser que és superior i que als bandarres de ressaca els hi va la mar de bé.  Probablement aquest és el seu millor públic, el que no li cal seure i ja li va bé estar una  estoneta recolzat a una barra, i el que potser s’acaba de llevar diumenge al migdia després d’una nit moguda. Envoltats de marques de vermut, de cerveses artesanes i d’ampolles de vi per servir en copa, a un espai petit però al que no li calen més metres, descobrim que ha de ser molt fàcil confraternitzar.
A la paret de l’esquerra, els records de família de les propietàries. Amb fotos i un menú del xiringuito de la tieta que, curiosament, en una inquietant paradoxa temporal, descobrim que es deia “Las dos hermanas”.
Blai 1. Tlf. 931 863 595. Dm de 18 a 24; de dc a dss, de 12 a 24; dg, de 12 a 16.

Koska
A Euskadi això del carrer, d’un sol carrer o dos, com a espai natural per sortir a la nit està indefectiblement associat al pintxo, a una llarga barra transversal que va de porta en porta, i acompanya la cervesa o la sidra amb truita, embotit o txaca – la pasta aquella feta amb cranc-. Ben vist per l’Ekaitz i l’Eduardo: al carrer Blai aquesta idea li venia a la mida. El Koska volia portar al Poble-sec aquest esperit de pintxo, glop i fora, tot i que al Mediterrani la gent és més de seure i prendre’s-ho amb calma: a la barra pot no haver-hi ningú però la terrassa sempre és plena. Canviar de costums en les formes és complicat, però acostumar-se al bon menjar, en canvi, sembla ben fàcil. La seva oferta de deu o quinze pintxos diferents cada dia, de mig gin-tònic a 4€ a mode d’aperitiu, o els vins joves de La Rioja alabesa a preus raonables, han trobat tranquil·lament el seu forat a un carrer on la gent si pot seure seu.
Blai 8. Tlf. 93 127 0313. Dm a dv, de 18 a 24; dss i dg, de 12 a 24.

La Bodegueta
I sí, molt de vi i molt de vermut, però al cap i a la fi també cal seure a fer un àpat en condicions com a mínim un cop al dia. Ara riuran però el restaurant de cobert per excel·lència a Blai… també era una bodega, un local enorme on en temps pre-frigorífics es venia gel al personal. Era un negoci familiar que, pel que ens explica la Pepa, neta dels antics amos, es va transformar en restaurant quan es van jubilar vint-i-dos anys enrere. Se’n van tornar a Lleida i ara, d’allà, venen moltes de les matèries primeres d’aquest lloc especialitzat en cuina catalana, gairebé tan conegut a altres barris com el mateix carrer Blai. Entre el porró, l’all-i-oli i les torrades, cargols i carn a la brasa procedents de les comarques de Ponent: tot un luxe també pels turistes àvids de menjar tradicional; pels pocs turistes –sempre amb bon gust- que a hores d’ara trepitgen la zona.
Blai 47. Tlf. 934 420 846. Tota la setmana de 12.30 a 16.30 i de 19.30 a 24.

Torrent de l’Olla a Gràcia
Podem provar de definir Torrent de l’Olla de moltes maneres però en el fons és tan senzill com dir simplement que, a banda de Gran de Gràcia, és l’únic carrer que travessa el barri de dalt a baix, sense obstacles, sense canvis de nom, de Lesseps a Còrsega sense cantonades ni girs estranys. El millor lloc per agafar un taxi a Gràcia. Seria una altra manera de dir-ho. Un lloc cèntric, per tant; un eix natural del barri per on temps enrere hi queia l’aigua de la muntanya i per on ara hi cauen els cotxes i els grupets de festa els caps de setmana.

Amb la forta competència de les places, potser més acollidores com a espai cívic i de trobada, Torrent de l’Olla es manté com a tronc central de la zona, on es mesclen els seus diferents perfils. És potser un carrer amb un caràcter poc definit, que ha canviat de nom diverses vegades en la seva història; un línia recta de vorera estreta on per acumulació es va configurant un dels eixos més importants de Gràcia.

Can Codina
Començant per baix, de seguida ens trobem amb aquest parèntesi temporal, una bodega de temps antics que ni tan sols juga al joc postmodern de picar-li l’ullet a l’astut lector del Què Fem. Està tot tal i com estava, inclòs el cambrer, que serveix  a ritme lent mentre veu passar els anys com si fossin hores i les hores com si fossin cotxes que giren Bonavista per agafar Còrsega amb pressa. No cal intentar anar-hi al vespre; aquesta joia de cantonada accepta només esmorzars i vermuts espartans. Torrent de l’Olla, petita autopista de Gràcia, li deu un reconeixement a aquesta  parada i fonda de barri.
Torrent de l’Olla 20. Tlf. 934574413. De dll a dss de 9 a 21h.

Elsa Bar
L’Elsa és –aquí m’arrisco- un dels bars més especials de Barcelona. On la personalitat de la propietària eclipsa qualsevol altra consideració. Vinguda de Cuba fa ja molts anys, l’Elsa manté el seu negoci més com a refugi de la pàtria perduda que com a forma de fer diners; de fet, moltes nits solitàries entre setmana un diria que està a la saleta d’estar de la dona i no a un bar de mojitos de Gràcia. La melancolia es respira entre els quadres de José Martí i les fotos del Malecón. Fins i tot les nits que hi ha Barça. Els caps de setmana potser ens n’oblidem perquè el bar s’omple de gent, i alguns ballen i altres escolten les històries de l’Elsa. Al final, fa callar tothom i abans de tancar i tornar sola a casa, surt a cantar una cançó sortida de les entranyes antillanes i ens deixa a tots amb un nus a l’estómac.
Torrent de l’Olla 78. De dll a dj, de 20.30 a 2h. Dv i dss de 20.30 a 3h.

L’Olla del Torrent
Molt abans de que comencés a Barcelona el delit pels dolços de disseny i els pastissos de recepta estrangera, L’Olla del Torrent omplia d’olor a mantega els carrers de Gràcia, amb aires de granja acollidora i de casa de nines de rajola verda i blanca. Petita i deixada de la mà de déu al creuament de Torrent de l’Olla amb Travessera de Gràcia, l’Olla ha aguantat al mateix lloc des de 1981. A la planta de dalt, sis petites taules de fusta allotgen ensucrades parelletes adolescents que queden el diumenge a la tarda per menjar crepes i dir-se coses, en una bombolla de xocolata on qualsevol paraula més alta del compte la faria esclatar. L’única cosa que ens fa arrufar el nas però que al cap i a la fi traspua una certa naturalitat en les formes del negoci és que a l’Olla del Torrent, enlloc de sentir-se cançons de Xesco Boix sona una ràdio-fòrmula.
Torrent de l’Olla 106. Tlf. 93 210 49 01. Dll, dm, dj i dg, de 17 a 23; dv i dss de 17 a 1h. http://www.lolladeltorrent.com/

Parlament a Sant Antoni
Fins fa no massa pels de fora del barri el carrer Parlament era única i exclusivament una orxateria. Potser la millor orxateria de Barcelona a un carrer de poc més de seixanta números que fonamentalment feia d’enllaç, a la part baixa de Sant Antoni, entre el Raval i el Poble-sec. Suposo que no ens havíem adonat, els que veníem innocents a buscar litres de xufla per endur a casa, del potencial de negoci i gresca que aquest fet implicava. Un eix perfecte, un carrer ple de locals buits per explotar a tocar  del Paral·lel i a tres passes del Xino.

I algú un bon dia, no fa ni tres anys, se’n va començar a adonar, i ara els bars i les botigues maques surten com bolets i li estan començant a donar al carrer un color nòrdic bastant particular. Quan diem “algú” ens referim naturalment al Federal, una espectacular cafeteria amb tres plantes, aires de metròpoli i gent molt guapa, molt guapa, que menja cupcakes enlloc de magdalenes. Com un pingüí del Greenwich Village a un desert d’estar per casa. Però com que a Barcelona aquestes coses que veiem a les sèries -i a Berlín quan emigrem- funcionen la mar de bé, el Federal ha esdevingut referent i el carrer Parlament, el lloc ideal per desenvolupar un model de negoci que està deixant de ser exòtic.

Tarannà
Així, per exemple, el Josechu va tornar d’un llarg exili per les europes amb una idea al cap. Muntar un recés de pau com els que havia gaudit quan era fora, amb taules compartides per poder parlar amb estranys si ve de gust, una mica de premsa, bon menjar i l’ambient i la decoració tractats amb cura. Amb una barra que més que una barra és una taula com la resta, amb un aire tot plegat de cuina de segona residència, amb una cuinera a tocar dels comensals que només serveix productes de quilòmetre zero.
El Josechu confessa que han qualificat el bar com “el més escandinau de la ciutat”, entenem que pels aires que s’hi respiren, perquè com diem la carta, tot i ser original, està composada fonamentalment per ingredients i plats catalans. Ofereix a més un menú a 7 euros que pel preu no sembla escandinau ni molt menys català. També ens adverteix l’amo que tot plegat encara està en procés, i que la idea és aprofitar el pis de baix com a espai cultural. De moment, hi ha una petita exposició.
Viladomat 23 (amb Parlament). Tlf. 931 061 193. De 9 a 1. Dg de 9 a 17h. tarannacafe.com

Zuckerhaus
Just a la porta del costat del Tarannà, ni feta a propòsit, va obrir gairebé simultàniament fa vuit mesos i mig una petita pastisseria de poble tirolès que sembla destinada a un públic en el mateix estat d’ànim que el del Tarannà; una clientela pausada, enamorada de les coses petites i el fet a casa.  Una clientela amb un gust més aviat nòrdic i estómac germanòfil. Bon gust, suposem; bon ull pels pastissos, sense dubte. Al seu petit aparador, la Manuela, vestida amb còfia i davantal, ofereix allò que sempre ha vist a casa: dolços per l’hora de berenar amb prunes, pomes, fruits secs i molta nata, molta xocolata i molt formatge fresc. Com els que venen també a tantes botiguetes de tants pobles del país. El pastís com a clau de volta de la festa casolana alemanya.
Al Zuckerhaus no hi ha lloc per seure ni prendre cafè. Un s’hi quedaria. És una botiga molt acollidora, amb una decoració molt mona a un local que trenta-vuit anys enrere era una perruqueria de barri. Però al cap i a la fi és una botiga. Caldrà preguntar-li al Josechu o als del Federal si els hi fa res que acompanyem els seus tes amb pastissos de la Manuela.
Parlament 17. Tf. 677 623 847. Dm a dv, de 10.30 a 14.30 i de 17 a 20.30; dss i dg de 11 a 15.

Bar Calders
Al carrer Parlament creua un petit passatge anomenat Pere Calders en homenatge a l’escriptor. A la cantonada va obrir fa un parell d’anyets un bar amb terrassa privilegiada, que també en fa homenatge i que per això, a més de servir tapes d’aquí, posa nachos, quesadillas o enchiladas. Per allò de l’exili mexicà.  El Marc, el seu pare i un altre soci van descobrir el local per motius familiars, i sense saber que estava passant a la resta del carrer, van obrir un bar que a dia d’avui ha triomfat com la coca-cola. Sense dubte la localització i la terrassa ajuden molt, però sense la cura en els detalls no seria el mateix. Tot està molt ben mirat, amb molts gin-tonics diferents, molts vins i moltes cerveses artesanes. En contrast amb altres llocs del carrer, però, el Calders és un bar netament mediterrani, que enlloc del Newyorker al revister, llueix El Temps, El Jueves i Le Monde Diplomatique. Els clients, com el que estem ja acostumats a veure al nou Parlament, són joves o amb ganes de conservar-se, dels que a primera d’hora de la tarda necessiten un rooibos en pau i qualsevol diria que són japonesos infiltrats subtilment entre nosaltres, però que a partir de dos quarts de deu sense birra no són persona.
Parlament 25. Tlf. 93 329 93 49. Dll a dj, de 17 a 1.30; dv. de 17 a 2.30; dss d’11 a 2.30 i dg de 11 a 24. www.barcalders.com

Sirvent
I tal i com havíem començat, amb la Sirvent acabem el carrer; amb una vertadera institució barcelonina, a l’alçada d’una Sagrada Família, una Caseta Blanca o un Futbol Club Barcelona, reconeguda per generacions i generacions de ciutadans que abans de tastar aquí l’orxata no tenien ni idea del que era. Fixin-se si és important que Barcelona en va plena d’orxateries diferents que n’han manllevat el nom, com si ara “sirvent” ja fos més un nom comú o un sinònim d’orxata que un cognom. Aquí els litigis no ens interessen; només cal saber que la qualitat és excepcional, el preu digníssim i que quan estiguem farts d’orxata, quan ens toqui de nou la tanda i s’acabi la llarga cua, val la pena demanar un granissat de maduixa, o si ja ha arribat el fred, un dels seus excepcionals torrons.
Parlament 56. Tlf. 93 441 27 20. Dll a dg de 9 a 21. http://turronessirvent.com/

La Rambla del Raval
L’any 1925 el periodista Francisco Madrid va publicar una sèrie de reportatges a la revista El Escándalo on deia que Barcelona, com Nova York, Buenos Aires o Moscú, tenia el seu propi barri xino, ple de putes, droga i canalles. Era el districte V, el Raval, el barri entre les Rambles i l’antiga muralla que avui són les rondes de Sant Pau i Sant Antoni. El nom es va popularitzar i la mala vida es va concentrar en quatre lletres que el poder municipal s’ha entestat a tapar en les darreres dues dècades pel bé d’una particular forma d’entendre la dignitat. El xino havia de tornar a ser el Raval.

El canvi lèxic es va voler plasmar també en la realitat social i a mitjans dels anys vuitanta es va començar a sacsejar el barri a força de reforma urbanística. Es van tirar edificis sencers a terra i es va obrir una gran rambla que netejava, fixava i donava esplendor. Alguns ho veien necessari, socialment necessari; d’altres, com un atemptat contra el teixit cívic del Xino. La Rambla, també la seva xarxa de bars, restaurants i negocis, viu encara internament aquest conflicte, i a l’ombra de l’enorme i luxós Hotel, la Muntanya del Destí del Raval, es troben a vegades enfrontades diferents maneres d’entendre el barri.

Àmbar
Totes les noves vies tenen un bar fundacional, com tots els pobles de pioners tenen el seu primer Saloon. L’Àmbar, ampli, de cara al carrer, de sostre alt i alhora acollidor, va entendre bé la nova Rambla del Raval i va procurar fer síntesi entre el Xino i els nous temps, tot i que ara sembla més bolcat en la segona causa, obert sobre tot al turisme heterogeni i als barcelonins festius. La crisi econòmica d’abast europeu ha igualat a tots els seus clients per sota i ara, a més de mojitos ben fets, ofereixen cervesa bé de preu, 5 quintos a 5 euros que ajuden a anar tirant. Malgrat la crisi, l’Àmbar segueix sent referent perquè estan ben col·locadets a una cantonada privilegiada de la Rambl, però també perquè en el seu gènere han sabut fer les coses. Alguna cosa hi tindrà a veure que amos i cambrers coneguin bé el barri, que tot i amagar-se aparentment darrera la barra, no siguin estranys al que passa al seu voltant.
Sant Pau 77 (amb Rambla del Raval). Tlf 626 087 401. Dll a dj de 17 a 2.30, dv de 17 a 3, ds i dg de 23.30 a 3.

Suculent
Un pèl més a dalt trobem, ara sí, un local ben nou, propietat de l’amo de la finca i obert ja sota la influència de l’Hotel, de l’ull sense parpella que tot ho sap; un local per a gourmets, amb cuina de mercat refinada i preus de mileurista que ha d’estalviar un mes sencer si vol convidar a sopar la novia. Competint si de cas amb Casa Leopoldo, ofereix una carta de plats mediterranis, amb varietats andaluses, i una “fregiduria” amb menjar per picar i per endur. Qualitat indubtable. Diumenges celebren el que ells anomenen arròs flamenc, un àpat d’arròs on els clients, no necessàriament guiris, poden veure un espectacle de flamenc en un local agradable, que manté a cop de disseny d’interiors un esperit perdut a la ciutat. Heus aquí una altra Rambla del Raval.
Rambla del Raval 43. Tlf 93 443 65 79. De dm a dss de 13 a 24, dg migdia. www.suculent.com

Cafè de las Delícies
I una altra Rambla més; una semblant a les anteriors però diferent. El lector ens acceptarà un reduccionisme que ajuda a entendre el que és el Cafè de las Delícies: un bar de Gràcia lluny del seu entorn natural. Un cafè, amb decoració espontània i desordre contingut, on la gent va llegir i a parlar en veu baixa; un bar, amb pastissos de xocolata a la barra, on a partir de certa hora de la tarda es beu més cervesa que una altra cosa. Un local on als vespres es fan concertets acústics i recitals de poesia i on la gent fa temps per la sessió de les set de la nova Filmoteca.
Rambla del Raval 47. Tlf. 934 415 714. De dll a dx de 9.30 a 23.30; dj i dg, de 9.30 a 1; dv i dss fins les 3h.

La Rouge
Un entra a un bar i espera trobar-se el cartell aquell homologat que reserva el dret d’admissió als regents i que ve a dir als visitants que molt de compte amb passar-se un pèl que aquí està clar qui mana. La Rouge renuncia voluntàriament al cartell i obre les portes a tothom. Als veïns de tres xamfrans enllà, a l’individu que no està clar com es guanya la vida, als de Sants que venen a fer canyes al centre, als de la casa okupada que fins fa no res vivien al costat i també al turista sense prejudicis que entén que darrera de la barra no hi ha ningú que controli el personal. Un local viu amb molts vincles amb les visions més crítiques de la ciutat, amb les portes sempre obertes i ben atent al que passa a la cantonada, disposat a fer els ulls grossos quan calgui. Ens diuen que ara estan preparant una carta d’entrepans elaborats, amb ingredients ben pensadets, per la clientela amb gana avorrida del pa amb truita: que una cosa no treu l’altra, caram.
Rambla del Raval 10. Tlf. 933 295 445. Dg a dj de 9 a 2h. Dv i dss de 9 a 3h

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: