El tercer Graci. Bodega Gracian

(publicat al suplement Què Fem? de La Vanguardia. 25 de gener)
(foto de Pol Viladoms)

ImagenEntra un home estrany amb una bossa del súper i pregunta si li cuinarien els musclos i les navalles que acaba de comprar per sopar. El celler li deu haver fet bona impressió, impressió de lloc familiar. Tot i prendre’s excessives confiances amb els amos, no va del tot desencaminat. Seu en una de les taules de la terrassa com un senyor i un cop s’ha fotut mitja ampolla de vi i el marisc del Mercadona acabat de cuinar vol marxar pagant 4 misèrrims euros pel servei. Aquí ja s’ha passat un pèl, massa confiances, massa familiaritat preconcebuda.

Malgrat aquest conflicte d’estar per casa, que això passi no deixa de ser un bon senyal per a la Bodega Gracian, que s’ha de sentir afalagada per aquesta mostra d’amor gorrer a la seva cuina, quan fa quatre dies que han obert. A aquesta hora, al vespre, una quinzena de clients -dels normals, dels que paguen- omplen el local com si de tota la vida vinguessin els dijous a menjar tapes i fer la cervesa. Gent del barri, esclar, perquè ja em diran vostès qui nassos va a una bodega de barri quan un no és del barri i el barri és tan barri com aquest en concret. Al cor de la Nova Esquerra de l’Eixample la vida encara no passa als bars de moda, raó per la qual un celler com el del Santi i el Graci, oncle i nebot, ha estat rebut amb una certa expectació. Va ser obrir, i posar-se a treballar.

Rocafort 106 era no fa pas massa un antre de foscor i profunditats abissals, obert entre cubates de whisky barat fins altes hores del matí i amb un televisor que escopia sessions llarguíssimes de porno homosexual. Per la descripció que ens fan del lloc, la reforma ha estat faraònica. I el canvi de concepte… prou evident. Temps enrere, però, ja havia sigut un celler. De manera que de celler a after subterrani, i d’after subterrani a celler amb vermuts, conserves i tapes, tot reconeixent la importància de l’herència i del passat en el mateix nom de la bodega: Gracian va ser l’avi, Gracià és el pare i Graci el fill. Tres generacions de barcelonins que no han trobat mai a faltar el vermut del cap de setmana. Els indesitjables periodistes, a la recerca de tendències, direm que s’està recuperant aquest tipus de local. Collonades. No hi ha res a recuperar perquè bars com aquest mai no s’han extingit i perquè a Barcelona fa molts anys que es mengen escopinyes diumenges al migdia sense solució de continuïtat. Darrera la barra pot haver-hi un iaio amb el nas vermell, pot ser un local humit i amb olor de vi de taula que es limita a servir olives i cloïsses, o pot ser com en aquest cas, un local flamant, amb finestrals i bon nas pel menjar.

El Gracià, guitarrista i membre de la banda Bremen, es treu el davantal de músic per entrar a la cuina i procedeix a interpretar bunyols de bacallà i una truita de patates que fa enveja els que ens paguem de fer-la amb gràcia, inclosa sa mare. Ella contraataca amb croquetes de bolets d’alt standing, gairebé líquides per dins. Ens diuen que els ingredients vénen tots de la Boqueria. Si més no, les botifarres, les hamburgueses o els bolets. Els embotits baixen de Vilobí d’Onyar i els formatges de Maó o de Pélardon, al Llenguadoc-Rosselló. Que a la Gracian hi hagi cuina els permet oferir dinars, cassoletes i plats calents que els distingeixen d’altres cellers més petits i de batalla. Alguns exemples dels plats del dia són el pollastre al pesto amb torrada d’escalivada i formatge brie gratinat o les botifarres esparracades, però es comenta que fins i tot accepten encàrrecs, reserves de fins a vint persones. Tornem però al terreny natural del celler barceloní com són les conserves. D’aquí surt una altra especialitat de la Bodega: el Pintxo Gracian, amb bitxo, oliva i llagostí, que és una derivació del Gilda, clàssic pintxo donostiarra amb anxova.

I entre la clientela, com dèiem, gent relativament jove dels voltants, veïns amb ganes de fer una canya de Mahou i picar alguna cosa, amb l’intenció de marxar cap a casa com a molt a mitjanit encara que a vegades la cosa s’allargui. Molts alumnes, també, de l’escola de turisme del portal del costat; algun d’aquests serà dels típics que veuen un valor a l’alça en muntar un celler i que inventen màgiques rutes del vermut sense venir al cas, tot aprofitant la marca Barcelona. La Bodega Gracian, de moment, és només un local molt oportú a Rocafort entre Consell de Cent i Diputació, on tota una família s’ha abocat a convertir-lo, a força de croquetes, anxoves i bon beure, en un lloc on vingui molt de gust estar-s’hi unes horetes.

De dm a dv de 8 a 16 i de 18 a 1; dss i dg, de 11 a 16 i de 18 a 1. Canya 1€; Vermut 3€; Pintxo Gracian 0,90€
Rocafort 106. Tlf.  936 03 11 00. http://www.facebook.com/bodegagracian

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: