Quatre dècades i dos-cents gèneres. Minusa Club

Minusa_BCN_370(publicat al suplement Què Fem? de La Vanguardia. 1 de febrer)

Com qui no vol la cosa i tocats ja per una dotzena de copes de cava, vam arribar la nit de cap d’any a un local al carrer València on s’aplegava, entre d’altres, un grup nombrós de rockers, entre tupés, camises de jugar a bitlles i espectaculars vestits de pin-up. A l’entrada una parella giravoltava a ritme d’alguna cosa similar a Dick Dale. Al fons, al llarg d’una nit que es va fer curta, van punxar tres dj que ja havien passat anteriorment per la sala: Chino Crazylegs, Augie Burr i Oscar Guindilla, del duo Boopin’ the Blues, que també punxa de tant en tant a Sidecar. Del Minusa,  ampli, còmode i decorat amb elegància barroca, ja ens n’havien parlat anteriorment. Pels concerts dels Orbison Brothers, projecte paral·lel de dos membres de Tarantula, o per festes com les de cap d’any. Festes on mana el rock clàssic, la música dels cinquanta i el tatuatge. Les celebren un cop al més amb el nom de Sinners’ inn. Ara preparen també una festa redneck, amb banda hillbilly de violí, guitarra, banjo i barrets del sud.

Però la Carmen no es vol encasellar. No vol fer del Minusa un bar exclusivament de rockers. La Carmen és la regent del local i el va muntar fa sis anys amb tota la música que duia a la motxilla, una muntanya de gèneres, èpoques i bandes, on predominava l’electrònica. Amb el pas de les setmanes es va adonar que tal i com havia decorat el lloc, amb els horaris que abastava i l’espai del que disposava, potser calia evolucionar cap a altres sons més propis d’un bar musical. I com que la Carmen és una persona de gust eclèctic no li va costar gens ni mica.

Avui les nits del Minusa, a banda d’alguna sessió més convencionals de pop indie, cobreixen quatre dècades de música des dels cinquanta, amb l’exotica o el swing, fins els vuitanta, amb festes post-punk o -llarga vida a Ryan Paris- sessions d’Italo disco. La Carmen confessa amb un cert to de culpa, com qui passa drogues o sacrifica gallines. “M’agrada molt l’Italo disco”. I evidentment no és ni molt menys la única a Barcelona, però això fet i fet és secundari. Les nits que pot esdevé dj Mina i llavors explota la seva discoteca. Ens parla també de misterioses festes steampunk on els aficionats al cosplay i a la disfressa demostren el seu virtuosisme teixint i construint ginys retrofuturistes.

sinners_SEPTIEMBRE_2012Quan para la música
Passa el cap de setmana i arribem un dimecres, vora les deu. Han muntat l’escenari i una llum il·lumina un home amb barret simpàtic que parla eixelebrat al públic. Presenta amb ímpetu el Barcelona Comedy Club, una sessió de monòlegs on els comediants proven els seus textos davant un públic obert i sovint entregat, i fan servir el Minusa com a gimnàs setmanal abans d’altres actuacions més importants dels caps de setmana. Generalment venen monologuistes que comencen, però de tant en tant es deixa caure per sorpresa algun dels famosets, com Tony Moog o Ignatius Farray. Dijous es manté l’escenari però enlloc de monòlegs humorístics hi ha un espectacle d’improvisació teatral. El públic participa  fent propostes que posen actrius i actors entre l’espasa i la paret. Interpreta la companyia teatral Ariadna.

I després de les festes de divendres i dissabte, quan el Minusa encara està de ressaca i la pista de ball encara no s’ha refredat, diumenge al vespre es tornarà a omplir de cop amb desenes de persones que mouen les cames a un ritme frenètic. Ballen lindy-hop, una derivació del charleston que els profans podem confondre amb el swing, però que no és ben bé el mateix. A les vuit  hi haurà una classe oberta a nosaltres, als que confonem les coses però ens atrau gairebé tot, i després seguiran ballant fins la una de la matinada.

Pocs concerts però molta festa
Mentre observem l’escenari des de l’altre extrem de l’enorme barra, un home se’ns posa al costat i fa un senyal a la Carmen per parlar amb ella. És músic, cantant, i creu que el que fa és molt adient per un local com el Minusa. Música lleugera, versions d’èxits comercials de qualitat dubtosa que esperem que interpreti amb soltesa. Deixa anar un cd on podem llegir el seu nom, Remy Durany. La Carmen agraeix el gest i es compromet a escoltar-lo. Entenem –també per la seva cara de pòquer- que no és ben bé el perfil de músic que busca, però tanmateix després de que marxi en Remy ens explica que ja no fa concerts com abans. Ella oferia música en viu gratis i la gent no venia. Va decidir deixar-ho córrer i per això ara entre setmana hi ha aquesta enorme varietat d’activitats.

Però el passat queda enrere i ens ve molt de gust pensar en el futur proper. Per això la Carmen ens anuncia dues festasses. El vuit de febrer celebra el carnestoltes en 8-bits amb una festa on tothom haurà d’anar de personatge de videojoc. Promet. L’endemà, dissabte nou de febrer, caldrà haver recollit d’hora els pacmans, els marios i els sònics borratxos que quedin a terra perquè arriba una festa scooterista on es reuniran dotzenes d’amants de les Vespas i les Lambrettas per ballar hits dels seixanta amb efluvis mod.

Minusa Club.València, 166. BCN. Tlf. 933 23 51 38. Metro: Hospital Clínic (L5). De dc a dg, de 20.30 a 3 (caps de setmana, 3.30). Cervesa: 2,5€; combinat: 7€; còctel: 8€.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: