La Llei Òmnibus o el Dia de l’Orgull Liberal

Artur Mas, amb amics del Facebook al bar Zuric de Barcelona (foto Clàudia Trujillo).(publicat originalment al blog de l’Assemblea de Sant Andreu del Palomar)
(foto: Convergència i Unió)

Ningú no pot dir que un milió dos-cents mil vots no són bona font de legitimitat a l’hora d’emprendre reformes polítiques a Catalunya. Malgrat no haver arribat als 68 escons, Artur Mas se’n va al llit cada nit pensant en la seva millor vetllada al Majestic i recorda la victòria quan pensa en la contrareforma en marxa. Malgrat no tenir majoria absoluta, veure cada matí les cares de les diputades i diputats del PP de ben segur que el reconforta i el fa pensar en un país que s’adiu amb l’aparició exultant de la Mà Invisible del mercat, que sense dubte reactivarà l’economia pel seu màgic efecte desregulador.

L’Avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica –o Llei Òmnibus, com s’acostuma a presentar en públic- és, set mesos després de la victòria electoral, el cop a la taula d’aquells que portaven anys clamant pel Dia de l’Orgull Liberal i per l’adveniment del thatcherisme a la Terra Catalana. Un paquet ràpid, elegant, i de fàcil muntatge, on, com el mateix títol de l’avantprojecte reconeix, es mesclen la reestructuració administrativa amb la promoció econòmica, entenent per aquesta fonamentalment l’eliminació de restriccions a l’activitat empresarial. Si aquesta norma l’hagués presentat un Govern que s’autodenominés d’esquerres hom podria creure que no hi havia més remei; amb l’historial discursiu recent de la direcció de CDC, cal interpretar-la com una sortida de l’armari ideològica. Una demostració de múscul liberal que a més es fa de cop i volta, amb molta pressa, molt d’acord amb l’esperit dels temps.

Leer más de esta entrada

A %d blogueros les gusta esto: