L’Enciclopèdia Musical de Kalaupapa: Edmundo Ros

 (article publicat originalment al blog de Buscant Jeff Mangum, el gener de 2009)

Morts Esquivel, Xavier Cugat, Percy Faith i Frank Pourcel, potser un dels pocs directors d’orquestra consagrats que han sobreviscut l’època daurada de l’easy listening sigui Edmundo Ros. Amb 98 anys, aquest músic de Trinitat i Tobago que va obviar el calypso per dedicar-se a la música de la jet-set, viu entre nosaltres a la petita vila de Xàbia, Alacant.

De mare veneçolana i pare escocès, va optar per Anglaterra enlloc dels Estats Units per desenvolupar-se com a músic i fer carrera envoltat de luxe i bohèmia d’alt standing. Aprengué música a l’Acadèmia Reial però va preferir saltar ben d’hora de les composicions clàssiques a la música popular d’arrel llatina, per fer moure cuixes a aristòcrates i burgesos a localets londinencs chic a ritme de rumba, mambo i cha-cha-chà.

Arrel d’un escandalós divorci high-class –els temps han anat canviant- Ros aparegué a les portades dels diaris, esmentat per una de les parts afectades de la parella, no sabem ben bé si per culpa de la seva música embriagadora o per les seves illenques dots de seducció. Aquest affaire i els exitosos shows de varietats de la BBC feren d’ell un músic d’èxit. Poc temps després esdevindria el músic favorit de la família reial britànica, fins al punt de gaudir del dubtós honor d’ensenyar a l’actual reina tot el que suposadament sap de danses populars i moviments sincopats de clavícula. La reina mare n’era una gran fan, això si.

A començaments dels cinquanta i en metàl•lic, Ros adquireix el freqüentadíssim Coconut Grove, a on dirigia l’orquestra des d’anys enrere i a on es reunien selectes masses per gaudir de les seves versions de Cachita, Malagueña o The Wedding Samba. D’aquest últim single, gravat amb Decca, va vendre més de tres milions de còpies i amb ell arribà al número 16 de les llistes nord-americanes.

Als anys setanta, ell i la dona baixen cap el sud i romanen a Alacant fins a dia d’avui. L’any 94, amb vuitanta quatre anys de l’ala dona el seu últim recital i el març del 2001, culminant una història d’èxits i adaptacions fàcils d’escoltar, rep a mans de la seva alumna de ball l’Ordre de l’Imperi Britànic.

 

A %d blogueros les gusta esto: