Els CAP: acampades i altres “incidències fora de les habituals”

(versió d’un article publicat al blog de l’Assemblea de Sant Andreu del Palomar)
(foto: Generalitat de Catalunya)

En total seran 46 els Centres d’Atenció Primària que tancaran les urgències nocturnes a l’octubre. Adéu a l’atenció 24 hores a una quarta part dels ambulatoris que fins ara l’oferien. Són 18 a la província de Barcelona. A Sant Andreu rep el de Via Barcino, a la Trinitat Vella, un barri aïllat entre rondes, del que els veïns hauran de sortir si a la nit necessiten atenció sanitària, protocols telefònics a banda.

La conseqüència d’això és la reacció solidària de la gent del barri i de les barcelonines i els barcelonins en general. La protesta per les retallades als serveis públics de salut ja va començar fa uns mesos; el 15M a la mateixa plaça Catalunya i després distribuint-se arreu del territori, a hospitals i CAP. Va prendre forma d’acampades als mateixos centres sanitaris, enllaçant amb el que ja estava succeint a les places i com a resposta específica al tancament de les urgències nocturnes, que es va anunciar poc abans de les vacances d’estiu. El missatge sembla clar: l’assistència sanitària pública romandrà oberta 24 hores, sigui com sigui, digui el que digui la Generalitat.

I així, en encetar el setembre, Barcelona rep l’onada d’acampades als CAP que fins el moment s’havien dut a terme a altres viles de Catalunya, davant el tancament imminent ordenat per la Conselleria. Una d’aquestes protestes, amb sacs, tendes de campanya i tot un barri bolcat en mantenir el centre obert, és precisament la del Via Barcino, com podeu llegir al post publicat el dia 15. La manifestació del passat diumenge no fa sinó refermar i emmarcar en un sol espai aquestes protestes locals contra l’estalvi de la despesa pel cantó més feble i en favor dels serveis públics. Tot apunta ara a que les acampades als CAP continuaran.

Leer más de esta entrada

Anuncios

Els pressupostos. D’Arbúcies a Santa Coloma per un pernil

Teixidó en roda de premsa al Parlament(publicat originalment al blog de l’Assemblea de Sant Andreu del Palomar)
(foto: Convergència i Unió)

“És un Pressupost fet des de la nostra ideologia, cadascun té la seva i cal estar en el seu lloc”. El diputat Antoni Fernandez Teixidó, exconseller de Treball amb Pujol, tancava així des del grup de Convergència i Unió el debat sobre les esmenes a la llei. El PP i CiU, convençuts del que estan fent, no en van acceptar ni una. L’argument pel corró va venir dels escons populars: “Catalunya no pot estar més temps sense pressupostos”. Cal, per tant, anar per feina, i mentre algú intenta obrir la boca des de l’oposició o des de fora al carrer, els partits de centre-dreta ja han aprovat la norma, s’han raspallat les dents, han fet un petó a la mama i a hores d’ara estan dormint.

Són uns pressupostos que es guien, segons el Govern, per quatre principis: en primer lloc –insistim, en primer lloc- i com ens ha quedat clar per activa i per passiva, el d’austeritat. Ja sembla inqüestionable, després de tant insistir, que Catalunya no pot tolerar més dèficit i més deute. En segon lloc –insistim, en segon lloc- el de despesa social. El Govern garanteix els serveis essencials de l’estat del benestar, però no queda del tot clar si quan parlen dels essencials estan parlant de tots, de la majoria o només dels baratets. En tercer lloc, el de credibilitat, perquè no es reduirà més despesa d’aquella que es pugui assolir. S’admet per tant que no es tornarà als percentatges de deute anteriors a 2008 de la nit al dia. En quart lloc, el de corresponsabilitat, perquè com és fàcil d’entendre la major o menor col·laboració del Govern central permet tancar uns o altres comptes, pendents tots encara de saber què passa amb l’avançament del Fons de Competitivitat, de si el PSC se’n va al llit amb el PSOE o amb el país.

Leer más de esta entrada

A %d blogueros les gusta esto: