Quatre dècades i dos-cents gèneres. Minusa Club

Minusa_BCN_370(publicat al suplement Què Fem? de La Vanguardia. 1 de febrer)

Com qui no vol la cosa i tocats ja per una dotzena de copes de cava, vam arribar la nit de cap d’any a un local al carrer València on s’aplegava, entre d’altres, un grup nombrós de rockers, entre tupés, camises de jugar a bitlles i espectaculars vestits de pin-up. A l’entrada una parella giravoltava a ritme d’alguna cosa similar a Dick Dale. Al fons, al llarg d’una nit que es va fer curta, van punxar tres dj que ja havien passat anteriorment per la sala: Chino Crazylegs, Augie Burr i Oscar Guindilla, del duo Boopin’ the Blues, que també punxa de tant en tant a Sidecar. Del Minusa,  ampli, còmode i decorat amb elegància barroca, ja ens n’havien parlat anteriorment. Pels concerts dels Orbison Brothers, projecte paral·lel de dos membres de Tarantula, o per festes com les de cap d’any. Festes on mana el rock clàssic, la música dels cinquanta i el tatuatge. Les celebren un cop al més amb el nom de Sinners’ inn. Ara preparen també una festa redneck, amb banda hillbilly de violí, guitarra, banjo i barrets del sud.

Però la Carmen no es vol encasellar. No vol fer del Minusa un bar exclusivament de rockers. La Carmen és la regent del local i el va muntar fa sis anys amb tota la música que duia a la motxilla, una muntanya de gèneres, èpoques i bandes, on predominava l’electrònica. Amb el pas de les setmanes es va adonar que tal i com havia decorat el lloc, amb els horaris que abastava i l’espai del que disposava, potser calia evolucionar cap a altres sons més propis d’un bar musical. I com que la Carmen és una persona de gust eclèctic no li va costar gens ni mica.

Avui les nits del Minusa, a banda d’alguna sessió més convencionals de pop indie, cobreixen quatre dècades de música des dels cinquanta, amb l’exotica o el swing, fins els vuitanta, amb festes post-punk o -llarga vida a Ryan Paris- sessions d’Italo disco. La Carmen confessa amb un cert to de culpa, com qui passa drogues o sacrifica gallines. “M’agrada molt l’Italo disco”. I evidentment no és ni molt menys la única a Barcelona, però això fet i fet és secundari. Les nits que pot esdevé dj Mina i llavors explota la seva discoteca. Ens parla també de misterioses festes steampunk on els aficionats al cosplay i a la disfressa demostren el seu virtuosisme teixint i construint ginys retrofuturistes. Leer más de esta entrada

Anuncios
A %d blogueros les gusta esto: