Els pressupostos. D’Arbúcies a Santa Coloma per un pernil

Teixidó en roda de premsa al Parlament(publicat originalment al blog de l’Assemblea de Sant Andreu del Palomar)
(foto: Convergència i Unió)

“És un Pressupost fet des de la nostra ideologia, cadascun té la seva i cal estar en el seu lloc”. El diputat Antoni Fernandez Teixidó, exconseller de Treball amb Pujol, tancava així des del grup de Convergència i Unió el debat sobre les esmenes a la llei. El PP i CiU, convençuts del que estan fent, no en van acceptar ni una. L’argument pel corró va venir dels escons populars: “Catalunya no pot estar més temps sense pressupostos”. Cal, per tant, anar per feina, i mentre algú intenta obrir la boca des de l’oposició o des de fora al carrer, els partits de centre-dreta ja han aprovat la norma, s’han raspallat les dents, han fet un petó a la mama i a hores d’ara estan dormint.

Són uns pressupostos que es guien, segons el Govern, per quatre principis: en primer lloc –insistim, en primer lloc- i com ens ha quedat clar per activa i per passiva, el d’austeritat. Ja sembla inqüestionable, després de tant insistir, que Catalunya no pot tolerar més dèficit i més deute. En segon lloc –insistim, en segon lloc- el de despesa social. El Govern garanteix els serveis essencials de l’estat del benestar, però no queda del tot clar si quan parlen dels essencials estan parlant de tots, de la majoria o només dels baratets. En tercer lloc, el de credibilitat, perquè no es reduirà més despesa d’aquella que es pugui assolir. S’admet per tant que no es tornarà als percentatges de deute anteriors a 2008 de la nit al dia. En quart lloc, el de corresponsabilitat, perquè com és fàcil d’entendre la major o menor col·laboració del Govern central permet tancar uns o altres comptes, pendents tots encara de saber què passa amb l’avançament del Fons de Competitivitat, de si el PSC se’n va al llit amb el PSOE o amb el país.

Leer más de esta entrada

A %d blogueros les gusta esto: