Vells Llops de Mar

Can Maño, Barceloneta(publicat originalment al suplement Què Fem? de La Vanguardia. 29 de juliol)
(foto d‘Ibán. Can Maño)

Dels pescadors i els obrers del port als estudiants i turistes, així sobreviuen alguns dels restaurants i establiments històrics de la Barceloneta

 A Barcelona, caòtica i atrafegada com totes les ciutats que volen ser-ho, hom tanca els ulls i en tornar-los a obrir al local on hi havia una floristeria ara hi ha una botiga de roba que demà tornarà a ser floristeria. La Barceloneta, caramel turístic, ja fa temps que no és un barri industrial i portuari, en part perquè la indústria i el port vell ja no són el que eren, i en part perquè l’esbarjo i la gastronomia planen arreu, darrera del visitant de vacances i del barceloní de festa i de cap de setmana. Aquí, potser més que a altres barris de la ciutat, el paisatge comercial canvia contínuament i apareixen com bolets gelateries, botigues de queviures amb begudes fredes i bars de tapes pels dies de platja, que en certa mesura substitueixen els xiringuitos arran de mar desapareguts als anys noranta.

Però no tots els establiments són flamants; alguns, poquets, fa més de mig segle que van tirant, amb terceres i quartes generacions de la mateixa família que els regenten amb sort desigual. En alguns casos han hagut de canviar el local de dalt a baix per seguir amb el mateix negoci, d’altres mantenen només el cognom i el record del que va ser la botiga, altres són fidels gairebé rajola a rajola a la idea de l’avantpassat que el va obrir. Tots ells van aguantar la crisi del petit comerç del barri als anys setanta i vuitanta. En gairebé tots els casos els amos són conscients del privilegi que avui dia suposa tenir un establiment com el seu a la Barceloneta, on un local ben col·locat és un tresor valuosíssim per ells, és clar, però també pels clients i els visitants tafaners que aprecien la varietat del petit comerç.

Sense entrar a jutjar la qualitat o els preus que ofereixen aquests vells establiments –perquè no podem generalitzar i perquè cada un tindrà els seus punts forts i els seus punts febles- tots donen al visitant la sensació d’estar trepitjant un barri en el sentit fort i antic del terme. Tothom es coneix, qui més qui menys tothom participa a les festes populars, a la Festa Major i als Cors, i per la peculiar importància de la vida al carrer a la Barceloneta, si furguem una mica tothom ens podrà parlar de la tafaneria de set voreres enllà. Visitar aquestes botigues és bona cosa per saber com és aquest veïnat de cara al mar i imprescindible per saber com era. Són per tant recomanables si volem gaudir del barri fent-nos passar per gent del barri, per poder tornar a la ciutat llunyana vantant-nos d’un fals passat pescador.

Entre aquests establiments, els que destaquen pel seu nom Estació de França enllà acostumen a ser restaurants familiars, sia casolans sia de senyors, que com sembla evident ofereixen el que millor pot donar un barri com aquest: peix fresc i fruits del mar. Sense dubte, l’eix vertebrador de la restauració encarada al visitant i al turisme és el passeig Joan de Borbó, on s’apleguen terrassa rere terrassa desenes de llocs on demanar una paella o una safata de peixet fregit. Dos dels antics són el Perú i la Puda Can Manel.

Leer más de esta entrada

Anuncios
A %d blogueros les gusta esto: